Els Montcada: origen

Llinatge de magnats dels Països Catalans. Els antics genealogistes es fan derivar d'un rei sàrmata, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través de del llegendari Dàpifer de Montcada (1), un dels anomenats Nou Barons de la Fama, lloctinent d'Otger Cataló, fundador mític de Catalunya, al segle VIII. Arnau (2), fill seu i d'Ermesinda seria l'hereu el 793, a la mort de Dàpifer. El succeiria Armengol (3), primer comte d'Urgell, mort  probablement el 850. Dins de la mateixa família hi hauria Gastó (4), mort cap al 1010, a qui succeiria el seu fill Guillem I de Montcada (5), mort el 1068 (1039/40, segons altres fonts). És el primer a emprar el cognom Montcada, ja que va rebre la infeudació del castell.

El succeeix el seu fill Ramon I de Montcada (6) i, a este, el seu fill Berenguer de Montcada, al qual succeeix la seua filla Beatriu de Montcada (7), que es va casar amb el 1117 amb Guillem Ramon, el Gran Senescal (8), que fou el conqueridor de Tortosa l'any 1148, juntament amb Pere de Sentmenat, que van ser els primers a coronar la Suda, Roger Despuig i Berenguer de Pallars. Guillem Ramon va rebre per la conquesta de Tortosa la tercera part de la ciutat de Tortosa i un dels castells de la fortalesa de la Suda.

El matrimoni fou anul·lat el 1135, però la descendència haguda s'anomenà Montcada: el primogènit, Guillem, va iniciar la dinastia dels Montcada del comtat de Bearn, que es va extingir el 1319. L'altre fill Ramon I de Montcada el Vell (9) va iniciar la rama dels senyors de Tortosa i de Fraga. Tots dos germans moririen el setembre de1229 en la conquesta de Mallorca, fets que estan narrats al Llibre dels fets de Jaume I i també al Llibre de Pere el Gran  (cap. 36-37) de Bernat Desclot.