Llinatge
originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el
nom. Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els
encomanaren la castellania del castell de Sentmenat. Els personatges més
reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i
Pere (I) de Sentmenat, fills de Beatriu. Pere (I) (mort vers el 1170)
assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé
nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu,
tingué també a perpetuïtat la castellania d'un dels tres castells de la Suda
(dit més tard castell de Sentmenat), l'escrivania de la cúria, la paeria i la
presó de la Suda, així com el castell de Carles. Repartí els seus béns entre
els fills. Arnau de Sentmenat (mort després del 1170), que sembla que
era el primogènit, i que rebé els béns situats a la Catalunya Nova i formà
la línia de Tortosa i Carles, a la qual pertangué Guillem de
Sentmenat, senyor dels castells de Sentmenat de Tortosa i de Carles, i vengué
al rei (1302) la vegueria, l'escrivania de la cúria, la paeria i la presó de
la Suda. Extingida la successió masculina, l'herència de la línia passà per
enllaç als Fluvià, senyors de la casa forta de Sant Esteve de Palautordera,
que passaren a cognomenar-se de Sentmenat.
Hiperenciclopèdia catalana ECSA