Hi ja el tòpic establert, però inexacte, que Despuig era un historiador i que els Col·loquis és una obra historiogràfica i localista. Això fa que no prosperi la proposta d'una lectura literària, que malgrat tot, ja havia estat proposada per:
Ö Joan Sardà (ressenya a la primera edició): diu que el lector hi troba amenitat, ensenyança literària (Despuig crea una visió versemblant, que contribueix a fer interessar el lector en el diàleg i ha sabut agrupar amb art la diversitat de reflexions que hi introdueix i ensenyança històrica (quadre del passat de Tortosa i de la nació catalana).
Ö Jordi Rubió i Balaguer (1953): en remarca la importància literària (el considera el prosista català més interessant del segle XVI, malgrat els castellanismes, a causa d'haver llegit l'edició de Fidel Fita de 1877), però creu que és un llibre que s'ha d'incloure en la historiografia local de Tortosa.