L'afany pel classicisme

A terres catalanes l'afany de classicisme penetra per primera vegada el 1315 gràcies a les relacions internacionals entre les relacions entre la corona d'Aragó i les corts italianes, francesa i papal. Joan Borguny va oferir a Jaume II la possibilitat comprar l'obra de Titus Livi, i el rei li ho va ordenar. Més tard, Pere III va organitzar dins de la cancelleria reial una oficina literària amb la finalitat que els seus escrivents traslladessin al català totes les obres llatines que tinguessin interès per al rei o per al príncep. La literatura catalana classicitzant sorgeix en les dues darreres dècades del segle XIV i primera meitat del segle XV, amb la prosa de la Cancelleria Reial, les traduccions de Ciceró, Tucídides, Plutarc, Aristòtil, Isop, Virgili, Horaci, Lucà, Ovidi o Sèneca, i amb l'escriptura de dos grans escriptors, Bernat Metge i Joan Roís de Corella. Bernat Metge va deixar incompleta l'obra amb més característiques humanístiques, l'Apologia, en la qual expressa la preferència pels autors clàssics sobre els moderns i empra l'estil dialogat, prescindint de verbs introductoris al diàleg, que ja els humanistes havien adoptat dels clàssics.

Cal dir, però, que segons Lola Badia i Francesc Rico, les traduccions rudimentàries fetes aleshores no poden considerar-se humanistes,  ja que no superaven les dificultats que els plantejava el llatí clàssic i feien errors i simplificacions notables. A més, el terme "humanisme" no defineix la cultura literària dels escriptors catalans en vulgar dels segles XIV i XV , perquè la part del seu rerafons intel·lectual que es vincula directament als mestres italians que van difondre'n el moviment és marginal i anecdòtica en comparació a la massiva presència d'elements que procedeixen del món de l'Escolàstica. Així, l'Humanisme català s'inicià la segona meitat del segle XV i duraria tot el segle XVI. Destaquen Jeroni Pau, Lluís Pons d'Icart, Antoni Agustí, el cardenal Margarit, Pere Miquel Carbonell i els intel·lectuals de la docència d'humanitats de la Universitat de València, que van fer la difusió de la poètica i retòrica clàssiques i de l'obra de Joan Lluís Vives.