VIVES
I MARC, Joan Lluís (València,1492- Bruges, 1540)
Nascut al si d’una família d’antiga tradició jueva, va estudiar filosofia a París entre 1409 i 1412, també va viure a Lovaina, Oxford (entre 1523 i 1528) i, finalment, a Bruges. És la figura clau de l’humanisme valencià, amb projecció europea, com es veu pels seus contactes amb personatges destacats coetanis com Erasme de Rotterdam o Thomas More, amb els quals va mantenir relació epistolar i amistosa.
La seua producció és únicament llatina, això es deu a què el
llatí s’imposà com a llengua de cultura enfront les llengües vulgars, fruit
del corrent cultural renaixentista.
L’ideal
humanista que Vives va reflectir en les seues obres té les característiques
següents:
- Una vessant social que el porta a reflexionar sobre l’ordenació ciutadana de l’Europa del moment. En aquest sentit va realitzar uns comentaris a l’obra de Sant Agustí, In XXII libros De ciuitate Dei comentaria (Basilea 1522), així com també altres obres en les quals mostra el seu interès per problemes actuals, com ara qüestions socials, el tema de la pobresa i l’organització de l’Europa moderna en un estadi de precapitalisme. Precisament, en els comentaris de l’obra de sant Agustí s’aprecia l’erudició de Vives, la seua cultura enciclopèdica, bíblica i patrística i l’immens coneixement de la cultura grecoromana, així com també l’originalitat i reflexió de què era capaç l’autor.
- Un
renaixentisme cristià que l’enfronta al paganisme que les Humanitats
clàssiques difonien i que es reflecteix en obres com Ad
animi exercitationem in Deum commentatiunculae o De veritate fidei
christianae on raona sobre l’ànima humana i els fonaments del
cristianisme. A pesar de l’origen
familiar hebreu, Vives va saber entrelligar la veneració per l’Antic
Testament i una espiritualitat cristocèntrica, pròpia dels corrents
espirituals i devocionalistes de l’època, sobretot dels intimistes
neerlandesos.
- Una
activitat pedagògica que es deixa veure en alguns dels seus llibres i en la
tasca de preceptor d’alguns prínceps importants del moment, per exemple
de la futura Maria I Tudor d’Anglaterra, a qui va dedicar el tractat De institutione feminae christianae.
També va mantenir relació amb Felip II d’Espanya, per a qui va escriure
els diàlegs Exercitatio
linguae latinae publicats a Basilea el 1538 i coneguts com l’obra
pedagògica cabdal de Vives.