Tiziano: retrats, autoretrats i "poesies"(o escenes mitològiques)

Al·legoria de les tres edats (1512)

Dànae

Tiziano Vecellio (Pieve de Cadore,1488/90-Venècia,1576), mestre de pintors, es complaïa per fer versemblants coses increïbles. Els seus quadres transmeten sensació d'harmonia, ordre, serenitat, equilibri, versemblança i realitat.

Els seus retrats acusen un batec humà, propers i terrenals, que mai s'havia abastat fins aleshores. En el retrat de dona La schiavona es permet el luxe de retratar la mateixa dona al natural, de cara, i en un baix-relleu de perfil; transmet una imatge de felicitat, serenitat i autosatisfacció d'un món feliç i governat per la llum. El retrat del jove anglès ens mostra un jove mirant de cara el pintor, amb els ulls lleugerament desviats del lloc des del qual és pintat, amb tota la consciència de ser immortalitzat. El retrat Flora ens mostra una jove en un posat bucòlic com formant part d'una escena mitològica que mostra una sensació de serenor, d'estabilitat i ordre, com un despertar de la primavera, de la joventut i la felicitat tranquil·la.

Les seues bacanals, que ell anomenava "poesies", escenes mitològiques situades en un paisatge idealitzat, bucòlic però no irreal, sinó possible, versemblant, paganes, d'encertat cromatisme i realisme, amb els personatges que es mouen serenament o de manera vertiginosa, segons escaigui amb una mestria extraordinària, que crea sensació de realitat.  En L'al·legoria de les tres edats, sap mostrar les dues edats mes felices i desitjables, la infantesa i la joventut, en un primer terme, mentre que la vellesa -i la mort- queda amagada en un segon pla en un exercici de bon gust i decòrum, de rebuig de la truculència; el paisatge, de corbes suaus i una verdor exuberant, queda emmarcat per un cel blau ennuvolat però serè; els infants estan simbolitzat com a angelets, mentre els joves recorden els déus mitològics tal com es representaven a l'època.

A l'Autoretrat se'ns mostra un home vell, però sa, amb els ulls de mirada penetrant, nas aquilí, ben vestit, amb un pinzell a la mà, com demostrant l'ofici. Es diu d'ell que solia pintar sense pinzell ni brotxa, senzillament amb els dits, però situant les figures, que pintava sense dibuixar-les prèviament, entre ombres esgarrades i llums fulgurants, ja que estava menys interessat en el dibuix que en en els efectes indefinits que no permeten distingir on acaba la figura i on comença l'espai.

Va morir l'any 1576, a Venècia, víctima d'una epidèmia de pesta.