| El concepte d'educació global és una de les
novetats de l'humanisme renaixentista. Va ser una renovació pedagògica
vinculada als Studia humanitatis i pretenia proporcionar a
l'estudiant tots els elements que que li podien resultar útils en la vida
pràctica, a formar un home nou capaç d'enfrontar-se al seu destí i ser
un bon cristià. Era oposada al sistema escolàstic centrat en la
lògica, la pràctica d'exercicis abstractes i discussions inacabables.
Una altra qüestió molt important va ser la substitució
del llatí vulgar medieval pel llatí clàssic: calia comprendre i parlar
un llatí elegant, és a dir, convertir-lo en una llengua viva.
El tipus d'ensenyament que s'impartia era bàsicament
oral (lectura i comentari del
text) perquè els llibres eren escassos i
cars, si bé les universitats van anar creant les seues pròpies
biblioteques per a fomentar l'estudi.
Els estudiants vivien lluny de les seues famílies i
portaven un existència mísera generalment. Per anar sobrevivint,
copiaven llibres o feien classes a fills de famílies burgeses. Això va
propiciar que alguns burgesos fundessin col·legis en el qual els
estudiants poguessin viure i que, més endavant, es convertissin en
centres d'ensenyament. |
 |
| E. Altarriba i altres. Els
Reials Col·legis de Tortosa. Tortosa: Ed. Columna Tresmall ,
1996, pàg. 52-53 i altres fonts. |
"Una classe a la Universitat
de Salamanca". Pintura anònima del segle XVI. El mestre explicava
des de dalt d'una trona o cathedra, mentre els alumnes, ben
abrigats, prenien apunts sobre unes taules fetes per un simple tauló. |