La universitat a l'Edat Moderna | |
El concepte d'educació global és una de les
novetats de l'humanisme renaixentista. Va ser una renovació pedagògica
vinculada als Studia humanitatis i pretenia proporcionar a
l'estudiant tots els elements que que li podien resultar útils en la vida
pràctica, a formar un home nou capaç d'enfrontar-se al seu destí i ser
un bon cristià. Era oposada al sistema escolàstic centrat en la
lògica, la pràctica d'exercicis abstractes i discussions inacabables.
Una altra qüestió molt important va ser la substitució del llatí vulgar medieval pel llatí clàssic: calia comprendre i parlar un llatí elegant, és a dir, convertir-lo en una llengua viva. El tipus d'ensenyament que s'impartia era bàsicament oral (lectura i comentari del text) perquè els llibres eren escassos i cars, si bé les universitats van anar creant les seues pròpies biblioteques per a fomentar l'estudi. Els estudiants vivien lluny de les seues famílies i portaven un existència mísera generalment. Per anar sobrevivint, copiaven llibres o feien classes a fills de famílies burgeses. Això va propiciar que alguns burgesos fundessin col·legis en el qual els estudiants poguessin viure i que, més endavant, es convertissin en centres d'ensenyament. |
|
E. Altarriba i altres. Els Reials Col·legis de Tortosa. Tortosa: Ed. Columna Tresmall , 1996, pàg. 52-53 i altres fonts. | "Una classe a la Universitat de Salamanca". Pintura anònima del segle XVI. El mestre explicava des de dalt d'una trona o cathedra, mentre els alumnes, ben abrigats, prenien apunts sobre unes taules fetes per un simple tauló. |