Mercenaris i exèrcit propi

Hieró, doncs, va abolir la milícia antiga i n'organitzà una de nova; deixà les aliances antigues i n'encetà de noves; i com que tingué aliats i soldats que eren seus, pogué edificar sobre aquesta base l'edifici que li semblà millor, de manera que li costà molt de treball d'adquirir-lo i poc de mantenir-lo.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap VI.

Així fou que el duc deliberà que mai més dependria de les armes ni de la fortuna d'altri

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap VII. 

[Els mercenaris] mancats d'estat i posseint només llur habilitat, poca infanteria no els prestigiava i molta no la podien mantenir; per aquest motiu es limitaren a la cavalleria, que així, amb un nombre limitat eren alimentats i honorats. Les coses havien arribat a tal punt que en un exèrcit de vint mil soldats no se n'hi veien ni dos mil de peu. A més d'això, havien après tota mena d'astúcies per a treure's la feina i la por del damunt, tant d'ells com dels soldats, no matant-se en les escomeses, i només fent presoners, i encara sense imposar rescats.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XII. 

Concloc, doncs que sense tenir exèrcits propis, no hi ha cap principat segur, ans al contrari estarà totalment supeditat a la fortuna en mancar-li la virtut que el podria defensar en les adversitats[...]. Les armes pròpies són les que es componen o dels súbdits o dels servidors teus: les altres són totes o mercenàries o auxiliars.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XIV.