El príncep modèlic

Res no fa estimar tant un príncep com les grans empreses i els exemples extraordinaris que doni d'ell mateix. Al nostre temps tenim Ferran d'Aragó, actual rei d'Espanya. 

Se'l pot anomenar gairebé príncep nou, perquè de rei dèbil ha esdevingut, per la fama i per la glòria, el primer rei dels cristians; i si considereu les seues accions les trobareu grandioses i alguna extraordinària. Al principi del seu regnat assaltà Granada, i esta empresa fou el fonament del seu estat. 

Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó en la victòria de Granada

En primer lloc, la realitzà en un moment que estava desvagat i sense el risc de trobar-hi cap obstacle; hi tingué entretinguts els ànims dels barons de Castella, els quals, pensant en esta guerra, no pensaven fer reformes, i ell guanyava, així, reputació i poder damunt d'ells sense que se n'adonessin. 

Amb els diners de l'Església i dels pobles pogué mantenir les tropes, i amb aquella guerra llarga assentà les bases del seu exèrcit, que després l'ha cobert d'honors. A més d'això, per poder llançar-se a empreses més grans, servint-se sempre de la religió, s'esmerçà en una crueltat pietosa expulsant del seu reialme els marrans: esta empresa no podia ser més miserable ni més estranya. 

Tomba dels Reis Catòlics a la Capella Reial de la Catedral de Granada. Obra de Domenico Fancelli.

Sota este mateix pretext atacà l'Àfrica i va dur a cap l'empresa d'Itàlia, darrerament ha atacat França: així sempre ha fet i ordit coses grans, que han tingut sempre en suspens i admirats els ànims dels súbdits, i absorbits per llur resultat. I aquestes accions han anat sorgint l'una de l'altra, de manera que no ha deixat mai espai entre dues de successives, perquè ningú no pogués treballar amb tranquil·litat contra d'ell.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XXI.