La virtú
Tots els profetes armats han vençut, i els desarmats s'han enfonsat. Perquè [...] la natura dels pobles és voluble: és fàcil de persuadir-los d'una cosa, però és difícil de mantenir-los en aquella persuasió. I per això convé estar organitzat de tal manera que quan deixin de creure, se'ls pugui fer creure per la força.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap VI.
Tanmateix no es pot anomenar virtut matar els seus ciutadans, trair els amics, no tenir paraula, ni pietat, ni religió. Tots aquest mitjans poden fer guanyar poder, però no la glòria.
...les crueltats mal usades o ben usades. Ben usades poden anomenar-se aquelles que es fan d'un sol cop, per la necessitat d'assegurar-se, i que després no s'hi insisteix, sinó que es converteixen tant com és possible en una gran utilitat per als súbdits. Mal usades són les que, encara que al principi siguin poques, amb el temps més aviat s'incrementen que no pas disminueixen.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap VIII.
El príncep necessita tenir l'amistat del poble: altrament no tindrà cap remei en les adversitats.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap IX..
Un príncep, doncs, no ha de tenir cap altre objectiu ni cap altre pensament, ni perdre res com a responsabilitat personal llevat de la guerra i la seva reglamentació i organització, perquè aquesta és una art que pertoca exclusivament a qui mana, I és de tanta virtut, que no solament conserva aquells que han nascut prínceps, sinó que sovint fa que els homes de condició de privada s'elevin fins a aquell rang.
Per tant, no li convé apartar mai els pensaments de l'exercici de la guerra; i encara diré que s'hi ha d'exercitar més en temps de pau que en temps de guerra, això ho pot fer de dues maneres: l'una amb l'acció, l'altra amb la ment. Pel que fa a l'acció, a més de tenir els soldats ben organitzats i ensinistrats, cal que vagi sempre de cacera, i d'aquesta manera acostumar el cos a les incomoditats, i conèixer la natura de les diferents contrades i saber com s'alcen les muntanyes. [] d'altra banda, a través del coneixement i l'experiència d'aquests topants, més fàcilment podrà comprendre qualsevol altre lloc que hagi d'explorar.
Però, pel que fa a l'exercici de la ment, el príncep ha de llegir llibres d'història, i considerant-hi les accions dels homes que hi excel·leixen, veure com s'han comportat en els guerres, examinar els motius de llurs victòries i derrotes per poder defugir aquestes i repetir aquelles; i, sobretot, fer com han fet sempre els homes preeminents en el passat, que han imitat els que abans d'ells havien estat lloats i enaltits, tenint presents llurs accions i capteniment.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XIV.
Un príncep sovint es veu forçat, per mantenir l'estat, d'obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manin els vents i les variacions de la fortuna. Un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veient-lo i sentint-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XVIII.
No hi ha cap altra manera de guardar-se de les adulacions, que fent entendre als homes que no t'ofenen dient-te la veritat; però quan tothom pot dir-te la veritat, et manca la reverència. Per tant, un príncep prudent ha de cercar un tercer camí, elegint en el seu estat homes savis i només a estos ha de donar plena llibertat de dir-li la veritat, i encara només d'aquelles coses que els demana i res més. Tanmateix els ha de preguntar sobre tota mena de coses, i ha d'escoltar llurs opinions; però, després, deliberar tot sol, i a la seua manera.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XXIII.
Només són bones, segures i duradores les defenses que depenen de tu mateix i de la teua virtut.
Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XXV.