El rei ha de ser rei, i no tirà 

-¿I doncs? ¿És que els reis no solen fer matar? Sí, però quan ho aconsella l'interès de l'estat; als tirans la crueltat els omple el cor. Tanmateix el tirà es distingeix del rei pels fets, no pel nom: Dionisi el Vell pot passar per davant de molts reis per dret i per mèrit, mentre que, al contrari, ¿Què impedeix anomenar tirà Luci Sul·la, a les matances del qual va posar fi l'escassetat d'enemics? 

[...]

De moment, com deia, és la clemència que estableix una gran diferenciació entre el rei i el tirà: encara que tots dos s'encerclin igualment amb armes, l'un té armes que li serveixen per fortificar la pau, mentre que l'altre les té per a reprimir els grans odis amb una gran por i ni tan sols contempla amb confiança aquelles mateixes mans a les quals s'encomana.

Sèneca. De clementia (1, 12)

Sèneca. Sàtira de la mort de Claudi (Apolocintosi). La clemència. Introducció de Manuel García Sánchez. Traducció i notes de Sebastià Giralt Soler. Barcelona: La Magrana, 2002, pàg. 125-127. Col·lecció "L'Esparver Clàssic", núm. 45.