La connexió entre els erasmismes filològic i teològic. El somni de l'humanisme: una cultura que ve per la llengua

Erasme diu  que els requisits que Horaci i Quintilià confirmen com a capitals de l'eloqüència són dominar de dalt a baix l'objecte que es tracta, fer brotar el discurs de les entranyes. [...] No és, doncs, materialment en els temes, les dades o l'estil on radica la qualitat de 'ciceronià', sinó en l'adhesió a uns principis essencials: l'actitud davant l'objecte d'estudi, la manera de comunicar-ho, la implicació amb oients o lectors... és també en estos principis, abans que en les seues infinites concrecions mes o menys de detall, o l'Erasme teòleg i l'Erasme gramàtic revelen ser-ne un de sol. [...]  L'eloqüència obliga a expressar-se aptius, apposite, és a dir, a conjugar les exigències del tema i del llenguatge amb les conveniències de l'orador i de l'auditori en unes determinades circumstàncies de lloc i de temps.

[...] és exactament la mateixa consciència que en una altra pàgina l'autoritza a asseverar que Ciceró, orador insuperable en la seua època, no ho hauria estat en la de Cató i d'Enni, amb uns altres costums  uns altres gustos. Ni els textos s'entenen sense els contextos, ni els fets sense les circumstàncies. Tampoc per a la Bíblia regeix una altre criteri. Les prescripcions i les proscripcions de l'Antic Testament van tenir justificació al seu temps, i per això mateix no són vàlides per al nostre.

[...] Erasme brinda l'última gran versió del somni de l'humanisme. La vella aspiració a una cultura lingüística i literària que es tradueixi "in actum" emmotllant totes les facetes de la vida qualla ara en un pensament cristià equipat amb les més eficaces eines de la eloquentia per a sortir a la trobada de la qüestió central de l'època, el conflicte religiós que esgarra les nacions i les ànimes. Per a comprendre la teologia erasmiana, doncs, cal, d'una banda, percebre la seua coincidència profunda amb l'arquetip mateix dels studia humanitatis, i, per l'altra, comprovar com s'insereixen les seues diverses realitzacions en el desenvolupament concret de tal arquetip, en la cadena d'experiències que van anar perfilant-se en dos segles.

Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid:  Alianza Editorial, 1997. Col·lecció "Alianza Universidad", núm. 754, pàg. 122-126.