Ut pictura poesis

Lema horacià de l'Epístola als pisons, molt apreciat a Renaixement, que diu que la poesia és com la pintura, una imitació de la realitat, però mitjançant l'ús de paraules. En el fons, ve a dir que totes les arts són una imitació de la realitat i que, per tant, totes han de seguir les regles del cànon clàssic. Ha estat usat com a bandera dels defensors del realisme i del Naturalisme, ja que opinaven que la literatura i l'art havien de defensar les situacions i problemes de la vida quotidiana.

És il·lustratiu el fragment de text d'una carta d'Aretino a Tiziano en el qual presenta l'espectacle del Gran Canal de Venècia i, en alçar el cap com un home avorrit "al cel que, des que Déu el va crear, mai va estar tan embellit de tan formosa pintura d'ombres i llums, per les quals l'aire estava com voldrien expressar-lo els qui us tenen enveja per no poder ser com vós, que ho veieu mentre jo ho conto..."