Thomas More (1475-1535) | |
Humanista i polític anglès. El 1515 va publicar
la seua obra Utopia, en la qual esbossava les bases d'una nova
societat que propugnava, fonamentada en una espècie de comunisme cristià:
la seua utopia neix de la crua i dura realitat de l'Anglaterra del seu
temps: robatoris i violència s'havien apoderat de la seua estimada pàtria,
i el poder fàctic, en un intent desesperat per controlar-los, utilitzava
la pena de mort de manera indiscriminada i excessiva. More, detractor
d'una barbàrie així, intenta pal·liar amb els seus escrits esta situació
i fer repensar els seus compatriotes. Era conscient, More, que el seu
somni només era un somni i que mai no seria realitat, però no es va
voler privar de la il·lusió d'expressar-lo, encara que només fos per
desfogament? Quan parlava d'Utopia es referia a la seua il·lusió personal sobre el món. More era molt conscient de les manipulacions dels membres de la cort per a mantenir i augmentar el seu poder personal; així mateix, era conscient que cadascú menteix a la seva manera i que no es pot arrancar la maldat humana. Però ell creia en la bondat humana i, per tant, volia tancar els ulls a la realitat, volia no veure que era la realitat contrària la que dominava l'existència; de manera que es va construir el seu propi món i ens el va deixar escrit en la seva obra. Era, per tant, contrari a les idees de Maquiavel. |
|
Sir Thomas More, de jove. Retrat fet per l'escola de Holbein, el jove (Galeria dels Uffizzi, Florència) | |
La seua influència a la cort va augmentar després de la pujada al poder del rei Enric VIII i el 1529 va ser nomenat conseller del Regne. Va dimitir de la Cancelleria el 1532 pel desacord amb el decret reial segons el quals els eclesiàstics anglesos s'havien de sotmetre a l'autoritat reial . Es va oposar a la constitució de l'Església anglicana i a l'acta de supremacia per la qual el rei passava a ser cap de l'Església anglicana el 1534, per la qual cosa va ser encarcerat i posteriorment executat. |