Resum del sisè col·loqui

El sisè col·loqui és el menys polític de tots, ja que tracta sobre la descripció de les riqueses de Tortosa. Aquí Despuig demostra coneixements de geografia, climatologia, agricultura, biologia, història, ramaderia i fins i tot és capaç d’intuir algunes dades epidemiològiques, ja que estableix una relació de causa i efecte entre les aigües estancades i unes “febres mortals [...] que no devien res, en ser cruels, a pestilència”.

El primer tema tractat és l’origen del corònim Catalunya; en segon lloc, l’afirmació de Lúcio que els de Tortosa també són catalans i la comparació amb els castellans, dient que els catalans parles i escriuen menys, però obren més i que, per això, hi ha menys obres escrites en català –o sobre Catalunya-  que en castellà i també perquè en els temps del rei Jaume -no diu quin- es va cremar l’arxiu reial i es van destruir moltes cròniques.

Però allò més important del col·loqui és el segon tema, que és una descripció general de la geografia, clima, produccions... de Tortosa i el seu terme, emprant una precisió lèxica extraordinària a l’hora d’esmentar els ocells, peixos, fruits i tota mena de productes.

Comença esmentant que es van produir dues gelades al riu els anys 1442 i 1506. Esmenta que s’hi produeixen cireres primerenques, que es pesquen sabogues al riu, peix apreciat a l’època i com es pesquen. També explica que es pesquen esturions i llamprees.  A partir d’aquí, fa un catàleg impressionant dels peixos de riu, peixos de mar i peixos d’estany, de la distribució de les pesqueres durant l’any i dels arts diferents de pesca. Segueix amb a descripció de la caça als estanys, les aus, els animals terrestres de les marines, del pla i de les muntanyes, així com les diverses tècniques de cacera.

Explica que a la ribera, a les pastures “salobrenyes”, hi ha raberes d’ovelles pasturant. Després segueix fent un catàleg dels fruits, cereals, i productes vegetals, mel i cera i altres productes que es produeixen o es comercien a Tortosa i terme, les granges de bestiar que hi ha, i diu que el terme és un lloc d’hivernada del bestiar. Això li serveix per dir que la ciutat no és molt gran, però que té un terme molt gran, de set per nou llegües, que està poblat per més de tres-centes alqueries o cases, moltes d’elles amb torres molt importants, com la de l’Aldea, la de Xalamera, o la torre Llaber, de Cristòfol Despuig, i totes elles tenen heretats molt importants.

Lúcio i Fàbio segueixen explicant les meravelles del terme de Tortosa: que en dues llegües de distància es troben conreus primerencs i tardans, que hi ha fonts d’aigua claríssima i fresquíssima, fan un catàleg de la flora i fauna del Port –dels Ports de Caro o de Tortosa i Beseit.

Al final, comencen també un seguit de lamentacions per aquelles coses que es podrien aconseguir i no es fan; en primer lloc, lamenta que, tot i que el terme en té les condicions, no es crien cavalleries –cavalls en particular- com a Castella, perquè no fan servir les mateixes regles i es lamenten que es rei podria posar-les, com allà estan –es refereix a la puresa de la sang, a evitar la consanguinitat, a la munta controlada amb cavalls de pura sang, provats, seleccionats...-, torna a parlar de les finques tan formoses, esmenta el poble de Xerta, que formava part del terme de Tortosa i d’un cavaller propietari de finques a Xerta que, al mateix temps, era l’amo de la finca –i torre- de Burjasénia, que es troba a l’Aldea. Explica que l’Assut és una obra meravellosa feta pels avantpassats i lamenta que no hi ha manera d’acabar les séquies de reg –els recs- que en naixen. Es queixa per la poca visió, falta d’ambició, negligència i pusil·lanimitat de les autoritats i dels tortosins en general. L’assut es va convertir per en un inconvenient per a la navegació, però l’any 1441 es va fer una resclosa perquè les barques el poguessin saltar.

Un altre aspecte molt interessant del col·loqui és que Despuig dóna notícies dels anys en què es van produir pesta –pestilència l’anomena ell- i altres malalties que no tenen res a envejar-li pels estralls que produeixen, a més que n’intueix la causa: en concret, ens diu que els anys 1520, 1521 i 1530 hi hagué pesta, i que els anys 1525 i 1547, quan s’empantanava l’aigua  als termes de Castellnou i Vila-roja, aleshores es produïen les febres mortals.

Per acabar el col·loqui, Despuig considera Tortosa la tercera població de Catalunya i n’alaba la situació geogràfica, equidistant a Mallorca i les capitals de la Corona d’Aragó, amb dos ports de mar i un port fluvial.

Després desembarquen. Han pescat dotze sabogues i don Pedro va a sopar i dormir a casa de Lúcio, mentre de Fàbio se'n va. Queden entesos que al dia següent  Fàbio farà cap a casa Lúcio per acompanyar-los un tros en el camí de Barcelona i acomiadar-se de don Pedro.