El cappont

A mesura que ciutat anava creixent, com que el marge esquerre de l'Ebre és una faixa estreta de terra situada entre el riu les muntanyes, la ciutat tendia a créixer superant el riu, on es trobaven els camps de conreu principals, i les partides de Castellnou i Vila-roja, que són la part que actualment ocupa el barri de Ferreries. Per tal de protegir l'entrada a la ciutat hi havia unes muralles que barraven l'accés i permetien la defensa de l'entrada del pont de barques.

Representació de la defensa de Tortosa en temps de Carles V, sobre un plànol del segle XVIII.

D'altra banda, al col·loqui quart, Lúcio esmenta que al cappont hi ha un epigrama posat per recordar que s'havia reparat el pont, que se l'havien endut les aigües, i que un dels procuradors de la ciutat, encarregat de les obres, havia estat un procurador anomenat Cristòfor Despuig.

 

 

 

 

 

 

Estes dues imatges, que corresponen a la Tortosa del segle XVIII,  ens mostren amb més claredat el cappont i la funció de defensa que tenia sobre el pont i l'entrada de la ciutat. Com s'ha dit en diverses ocasions, el riu és un vall de defensa de la ciutat i, si es perdia el cappont, encara quedava la defensa a l'altra porta d'entrada, al carrer del pont de barques. Ara bé, les muralles de defensa del cappont no estaven contruïdes a l'època de Despuig o, si més no, tal com les mostren estes imatges: d'una banda, el dibuix de Simancas aporta quines modificacions s'hi han de fer, i de altra, segons els dibuixos de Anton van der Wyngaerde, sembla que a la zona de l'actual Ferreries (el que anomenaven les Parellades, Castellnou i Vila-roja) es començaven a edificar masies i hostals, però no sembla que hi hagués defenses.

ANAR AL PLÀNOL DE TORTOSA