Despuig, home del Renaixement: l'educació i l'interès per la política

És evident que Despuig no era un humanista, si entenem com a tal la persona experta en filologia clàssica, lligada a un studia humanitatis, inexistent a Tortosa. Però Despuig és evidentment un home del Renaixement, amb totes les inquietuds culturals que amoïnaven els homes de l'època, amb els seus defectes i virtuts. José María Valverde defineix el prototip de l'home del Renaixement, referint-se a Leon Battista Alberti, dient que sap fer de tot, però no és un gran creador en res, i que menysprea el treball, sobretot les arts mecàniques, amb esforç físic, pròpies només de gent servil i menestrals, en benefici de les arts liberals, en què les mans es tacaven només de tinta.

Però des d'un punt de vista més positiu, Despuig manifesta l'interès de l'home del Renaixement perquè no s'interessa només en l'erudició, sinó que aspira a l'educació política de l'ésser humà per mitjà de la literatura i la paraula és l'instrument idoni per a transmetre el coneixement. Aspira a ser el nou home de lletres inserit plenament en la vida pública, cosa que podem comprovar en la reclamació constant a intervenir en el govern de la ciutat. A més, mitjançant les contínues crides a Fàbio perquè s'eduquin els fills del ciutadans en l'ensenyament cortesà -dansa, equitació, esgrima-, humanístic i intel·lectual, així com en l'apel·lació final que li fa al col·loqui cinquè d'obrir el ulls, llegir i fugir de la ignorància perquè és molt profitós, és una forma de fer un elogi de l'ésser humà, al qual la naturalesa ha dotat de la raó i de la capacitat d'instruir-se humanísticament. Amb això demostra la fe absoluta de l'home del Renaixement, si més no del començament del període, en la capacitat intel·lectual de l'home, ésser lliure capaç d'esdevenir el seu propi creador.