El món literari de Despuig

Tot i que pot pensar-se que l’obra és autobiogràfica, no ho és: senzillament, Despuig basteix un món literari  autònom a partir de la seua pròpia experiència, de la seua vida, i creant uns personatges que utilitza al seu gust per aconseguir els seus desitjos, donar una nova unitat de sentit, que jugui en funció dels seus propis interessos:

• Reivindica l’educació cortesana.

• Reivindica la monarquia pactista.

• Reclama la unitat de la llengua catalana i la importància i personalitat de la nació catalana i de la Corona d’Aragó, dins d’una Espanya que seria una simple unió de regnes.

• Defensa la necessitat que els nobles puguin participar en el govern de la ciutat.

• Aposta per una religiositat íntima, menys abocada a cerimònies i menys “popular”.

• Descriu les comarques de l’Ebre com una mena d’Arcàdia, en un procés d’idealització de la naturalesa

L'escriptor fa sentir la seua veu per vies indirectes a través dels personatges, sense identificar-se del tot amb cap d’ells: la veu de l’autor és la combinació de tres veus. Així, si els personatges podrien identificar-se amb Despuig, també  les idees ho podrien ser, mitjançant la controvèrsia elegant, la doxografia, perquè la ideologia de Despuig es correspon amb un sincretisme de les idees dels seus personatges.