Ö Paratges bucòlics: mentre remen i pesquen (se suposa) pel riu, al col·loqui sisè de Despuig, descriu els recursos naturals de les Terres de l'Ebre.
Ö Marcs urbans: els quatre primers diàlegs, un paisatge més ric en possibilitats narratives i que connecta amb diàlegs del Renaixement nòrdic i sobretot amb el microdiàleg vint-i-dos "Leges ludi" del Linguae latinae exercitatio de Joan Lluís Vives.
Ø Els personatges són la via d'accés als espais descrits i a la realitat urbana: són personatges que parlen i caminen alhora, mentre comenten les sensacions que troben, es troben amb gent, fan connexions mentals, esmenten llocs... Es podria seguir un itinerari:
§ Referències puntuals topogràfiques, dels interlocutors: són indicacions que semblen espontànies, però han estat col·locades artificiosament al diàleg perquè el lector les situï físicament.
§ Al·lusions entorn dels personatges que vagaregen o negocien pels carrers de Tortosa: intenten identificar algun dels personatges, capten la realitat urbana, i fa viure la sensació de moviment. En això és de gran mestria la creació el marc narratiu a l'arribada de don Pedro, a l'inici del primer diàleg.
Ö Vives crea trames autònomes de ficció perquè els estudiants millorin el llatí, però Despuig el supera i crea una única trama que travessa tots sis col·loquis, que porta sentit i estructura tots els diàlegs. Crea una aventura intel·lectual dins d'una aventura ciutadana:
Ø Els col·loquis de Despuig sorprenen pel seu desgavell temàtic (enceta un tema, el deixa en suspens, n'enceta un altre, retorna al primer, n'enceta un tercer, sense ordre lògic aparent), però un dels seus grans encerts és la seua estructura està lligada per la trama de ficció, no per les reflexions ideològiques.
§ La ficció introdueix el tema de reflexió: això era freqüent als diàlegs renaixentistes.
§ La ficció és l'encarregada de produir els canvis de temes: això és una novetat, perquè fins aleshores el pas d'un tema a un altre es feia per derivació de la mateixa temàtica.