La catedral

Lúcio diu que la catedral van començar-la a edificar l’any 1158 –setze anys després de la conquesta de Tortosa, doncs-, segons consta en un rètol esculpit en una pedra prop de la sagristia vella, al lloc on estava el cor a l’època de Despuig. Don Pedro n’alaba els alabastres que hi ha en comptes de vitralls al primer col·loqui.

Don Pedro pregunta si la part que resta per enderrocar de l’església vella era una antiga mesquita i Lúcio li diu que mai no ha estat mesquita, sinó que ja havia estat catedral amb els gots. La realitat és més complicada i bonica: l’indret on està situada la catedral ja havia estat fòrum romà –la Suda era l’acròpolis-, fou seu episcopal amb els visigots, mesquita durant el domini sarraí i catedral romànica després, començada a edificar el 1158, com he dit. Però al segle XIV, Tortosa es trobava en una època d’èmfasi i expansió econòmica, a conseqüència del tràfic mercantil, i este dinamisme es reflecteix en les obres de la ciutat, amb nous edificis, com la llotja gòtica, el palau episcopal i la casa de la ciutat, les obres d’adequació del castell de la Suda i l’ampliació de la muralla per encabir-hi els nous ravals i, finalment, la renovació de la Seu Vella, perquè la catedral romànica havia quedat menuda i era superada pel gòtic. Estes obres es començaren durant el mandat del bisbe Berenguer Desprats (1316-1340) i s’avancen amb el bisbe següent, Arnau de Lordat (1341-1346), però queden de seguida aturades, després de posar-hi la primera pedra,  per la Pesta Negra de 1348 i els successius rebrots, per la Guerra dels dos Peres (Pere III el Cerimoniós i Pedro I de Castella), ocorreguda entre 1356 i 1375, que en dificultà el finançament, i també pel Cisma. Als anys setanta el bisbe Guillem de Torrelles donà un gran impuls a les obres.

Quant a la Catedral, tot el que ara en queda de la catedral romànica són uns contraforts al pati de la canònica i el retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Estrella, que decorava l’altar de l’antiga catedral romànica i que recentment ha estat restaurat. Darrerament, però, en afonar-se les escales d'accés a la seu per la façana principal, han aparegut dos medallons romànics que pertanyien sense cap dubte a la seu vella, a més dels carreus de la catedral romànica. Al darrer terç del segle XIV es reprengueren les obres i durant el segle XV s’acabaren les capelles radials de la capçalera i es construí el presbiteri. El 1428 s’enderrocà la seu romànica.

Al segle XVI es completen el segon i tercer tram de la basílica (en té cinc), i la petja renaixentista més important és el cor, del taller de Cristóbal de Salamanca. Un fet que tingué repercussió en la funcionalitat fou el Concili de Trento, ja que va decretar l’exclaustració dels canonges i això provocà l’obertura de la porta de l’Olivera, que comunica el claustre amb la plaça de la Mare de Déu de la Cinta.

Finalment, el 1597 es feu la consagració definitiva del temple, perquè ja s’havia bastit l’edifici i es pogué donar per acabada la construcció i s’havien eliminat les estructures de fusta provisionals que tancaven les naus i les connectaven amb les naus romàniques precedents, que és l’estat amb què Despuig –i, és clar, els seus personatges també- es devien trobar la catedral. Faltaven, naturalment, les obres barroques de la porta de l’Olivera, la fatxada principal, la capella de la Cinta i la capella neoclàssica del Crist i l’Eucaristia, edificada esta darrera al segle XIX sobre part de l’Aula Capitular i la capella de santa Càndia de què parlen Lúcio i don Pedro al primer Col·loqui. Cal dir que la Catedral mai ha estat totalment acabada, perquè no s’han posat mai els pinacles, ni el segon i tercer cossos de la façana principal amb dues torres laterals que havien de tenir 61 metres d’altura i una escultura central amb una àngel que sostenia un banderí. 

A part d'això, està sent restaurada recentment i una de la polèmica més important que s'ha generat ha estat el cobriment. Fins als anys noranta del segle XX tenia una recobriment de teula àrab, però ara se li ha posat lloseta, per tal de donar-li la imatge original gòtica, que no eren catedrals amb teulada, sinó amb terrat.