Alabastres

Antigament el vidre era un material molt car. Per això, un material emprat per a donar lluminositat als interiors dels edificis era l'alabastre, pedra translúcida que permet el pas de la llum. Don Pedro alaba al primer col·loqui  els alabastres que hi ha posats a la capçalera de la catedral -que és la part que hi havia construïda en l'època que es van escriure els Col·loquis-. Una altra de les utilitats dels alabastres era pintar damunt, i així era més fàcil que posar vitralls, més cars.

Imatge exterior de la capçalera de la catedral. Podem apreciar-hi diversos detalls interessants: en primer lloc, les finestres de baix, recobertes amb alabastres, mentre que les finestres de dalt tenen vidres, potser posat en època posterior; en segon lloc, els merlets i el terrat. La catedral es convertia en el darrer edifici de defensa de la ciutat: si els assaltants aconseguien entrar, a mes de defensar-se al Castell de la Suda, la catedral permetia defensar-se. Per això, a més de túnels que comuniquen amb el palau episcopal i que permeten la sortida a fora del recinte, la seu té diversos terrats transitables i merlets (o murons) per poder disparar fletxes contra els enemics que hagin aconseguit entrar a la ciutat. També son de destacar els finestrals amb traceries, els arcbotants i les pilastres sobre les quals havien d'anar els pinacles i les agulles, que no es van arribar a posar mai.

Pel que fa a la lluminositat que donen els alabastres, podem comprovar com baix d'unes finestres hi ha el Retaule de la Transfiguració, de Jaume Huguet. És un retaule gòtic del segle XIV que encara està exposat a la capella central de l'absis de la catedral. Per tant, a l'època de Despuig ja hi era.