La reivindicació de la cultura
[A les Universitats se solia fer una lliçó inaugural. Dassió va fer a la Universitat de València la lliçó inaugural de 1547, però també en altres llocs va reivindicar la cultura].
Dassió destina (1534) molt especialment als Jurats de València un manifest de re literaria asserenda, una afirmació de les qualitats de la cultura basada en les lletres i de les exigències que això imposa a professors, autoritats i alumnes; és un manifest i una afirmació que busquen elevar Espanya a l'altura d'altres països i s'emmotlla davant la indiferència d'un ambient poc receptiu.
La veritat és que una adsertio no bastava, i un parell d'anys més tard Dassió va haver d'expressar-se amb més energia i menys mirament en una altra peça inaugural, ara en forma de diàleg, sota el títol dur i cru de Paedepechtia (on convé entendre "l'odi a la paideía", a la "eruditio institutioque in bonas artis"). Allí, per damunt de l'evasiva de 1534, els enemics de les lletres cobren veu i nítida presència: són els qui ostenten el poder a València, "qui in senatu et comittiis praecipaes occupant", i no volen que els joves patricis s'instrueixin "bonis literis"; son els cavallers, que al "gymnasium literarium" prefereixen l'escola del torneig i fins i tot del bordell.Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid: Alianza Editorial, 1997. Col·lecció "Alianza Universidad", núm. 754, pàg. 172-173.