Procurador i veguer 

El càrrec de procurador tortosí equivaldria al de conseller de Barcelona. Calia tenir 30 anys per a poder ser elegit, i els procuradors proposaven i recomanaven a la primera autoritat de Catalunya el veguer i els càrrecs subalterns de la vegueria. El veguer estava revestit d'autoritat judicial i policial. Com diu Despuig, [JT, 111] el rei és qui, des dels temps de Ramon Berenguer IV, posa de la seua mà el veguer.

Els procuradors eren elegits cada any el dia de l'Ascensió. Per a poder ocupar un càrrec públic a la ciutat de Tortosa havien de ser creients catòlics de provada moralitat i rectitud en la seua la conducta ciutadana, a més de tenir prou capacitat per a governar o col·laborar en el govern de la ciutat. Els procuradors vetllaven perquè el veguer i el càrrec de la vegueria complissin els requisits. El 1429 van protestar per l'admissió en un càrrec de la vegueria de Tomàs Despuig.  

Verge dels procuradors, de Joan Desi (1599). Saló de l'Alcaldia de Tortosa.

El 1489, la Diputació de Catalunya (Generalitat) contesta la pregunta dels procuradors de Tortosa afirmant que no ho pot ser ningú que no sigui nat i domiciliat a Catalunya.

Els privilegis de Tortosa excloïen de la governació de la ciutat els cavallers i els nobles [JT, 122], i és per això que quan els ciutadans i donzells ascendien a cavallers o nobles deixaven automàticament d'estar insaculats en els càrrecs municipals, de la mateixa manera com es perdia el dret a estar-hi quan es rebien ordes sagrats, ja que es considerava que es canviava d'estament, del reial o militar a l'eclesiàstic [LR, 40]. Esta ordre va ser eliminada per Felip III, el 1599 [Antoni Gil de Federich. Reflecciones sobre los diàlogos de Despuig, pàg. 204].

De Enric Bayerri, Història de Tortosa. Tortosa: Ed. PJ. Blanco Trias, 1960, vol. VIII, pàg. 124-147