Escolàstica

És el mètode per excel·lència d'organització del saber a l'Edat Mitjana. Determina fins al detall els procediments escolars. Es fonamenta en el domini de les arts del trivi, especialment de la gramàtica llatina (d'un vocabulari precís que és un utillatge imprescindible) i de la dialèctica (ciència del recte raonament). La base de l'ensenyament és la lectio ("lectura"), l'exposició en profunditat dels textos; especialment, de la Bíblia i de les altres autoritats. Del comentari en ve la discussió (disputatio): es posa en qüestió el text, es raona a partir de l'autoritat, per arribar a una conclusió que el mestre determina (determinatio); naturalment l'autoritat no es contradiu, sinó que es matisa.

L'escolàstica va potenciar la cultura escrita fins a límits insospitats; estes són algunes de les innovacions que incorporà: generalització de la lletra cursiva individualitzada i de la lectura silenciosa, utilització del paper per a l'esborrany, producció massiva de llibres de referència, extensió de l'ús de la ploma d'oca en comptes de la canya, etc.

Al mateix temps, va desenvolupar tècniques indispensables per al bon control i gestió d'un volum molt gran d'informació escrita: els índexs, les concordances bíbliques, les compilacions de tota mena (històriques, legals, morals, naturals, de sermons, d’exemples, etc.), els florilegis d'autoritats, etc.

D'Albert Solé. Web de Literatura catalana medieval I i II