És el mètode
per excel·lència d'organització del saber a l'Edat Mitjana. Determina fins al
detall els procediments escolars. Es fonamenta en el domini de les arts del trivi,
especialment de la gramàtica llatina (d'un vocabulari precís que és un
utillatge imprescindible) i de la dialèctica (ciència del recte raonament). La
base de l'ensenyament és la lectio
("lectura"), l'exposició en profunditat dels textos; especialment, de
la Bíblia i de les altres autoritats. Del comentari en ve la
discussió (disputatio): es posa en qüestió el text, es raona a partir de
l'autoritat, per arribar a una conclusió que el mestre determina (determinatio);
naturalment l'autoritat no es contradiu, sinó que es matisa.
L'escolàstica
va potenciar la cultura escrita fins a límits insospitats; estes són algunes
de les innovacions que incorporà: generalització de la lletra cursiva
individualitzada i de la lectura silenciosa, utilització del paper per a
l'esborrany, producció massiva de llibres de referència, extensió de l'ús de
la ploma d'oca en comptes de la canya, etc.
D'Albert Solé. Web de Literatura catalana medieval I i II