Inici | Qui som | Ilercavònia | Com arribar-hi | Contacta
Diari “Nou Diari”. Edició Tarragona-Reus-Tortosa.
Espai: “Recreant el que diuen els diaris (1996-1997)
Després de dos anys d'acabar la meva anterior participació a “Nou Diari” amb l'espai “L'última paraula”, que es publicava a la contraportada setmanalment tots els dimarts, novament el mateix periòdic va demanar-me que col·laborés com articulista d'opinió amb continguts de temàtica lliure. Aquesta vegada l'extensió era substancialment major; a dos columnes de 60 espais i un total entre 3.300/3.400 caràcters; en principi a l'igual que en l'etapa anterior també es publicava setmanalment tots els dimarts, encara que va experimentar diversos canvis de format i situació.
El primer article va sortir el 18 de juny de 1996 situat a la contraportada; el 3 de setembre arran una reordenació de continguts va passar a les pagines d'opinió, normalment la pag. 4. La darrera peça fou el 18 de març de 1997. Va durar nou mesos i un total de 38 articles.
Tot seguit es detalla l'índex dels articles.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 18.06.1996, pag. 40. Contraportada
L'ÈTICA SOLAMENT COM A REFERÈNCIA
El més passat va morir el filòsof José Luis Lopez Aranguren, el seu successor en el pensament ètic espanto, José Maria Valverde, ens deixà pocs dies després. Amb la seva desaparició el pensament de l'esquerra al nostre país queda orfe solament ells varen aconseguir mantenir-se totalment independents.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 25.06.1996, pag. 36. Contraportada
PER LA GRÀCIA DE DÉU O DE LA CONSTITUICIÓ
Dimecres passat els Reis d'Espanya van visitar Tortosa. Les institucions, els mitjans de comunicació i el teixit associatiu es van abocar per que la visita fora un èxit. La monarquia es una institució acceptada democràticament als països civilitzats però el rei no pot oblidar que ho es per la voluntat del poble, no per la gràcia de Déu,
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 09.07.1996, pag. 40. Contraportada
SOBRE EL CONGRÉS D'ARQUITECTES
La passada setmana es va celebrar a Barcelona el congrés mundial dels Arquitectes. Tot i que al principi fou un caos organitzatiu, al final es va reconduir la situació i esdevingué un èxit. La singularitat fou la presencia d'estudiants el que suposa una clara aposta per obrir determinades professions que semblen intocables.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 16.07.1996, pag. 40. Contraportada
EL NOU TRAÇAT FERROVIARI PEL BAIX EBRE
Diumenge va entrar en servei l'estació ferroviària de L'Aldea a la variant que s'està construint entre Camarles i Alcanar; a l'agost s'inaugurarà el nou pont sobre l'Ebre i els trens deixaran de passar per Tortosa. Ara el que cal es una bona connexió amb transport públic entre Tortosa i L'Aldea per una nova autovia encara en projecte.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 23.07.1996, pag. 40. Contraportada
LA UNIVERSITAT, UNA INSTITUCIÓ QUE CAL REVISAR
Quinze de cada cent joves catalans no podran accedir a la universitat malgrat reunir les condicions acadèmiques per a fer-ho; uns altres vint hauran d'estudiar una carreta que no desitgen. Del 65 per cent restant més d'un terç no acabaran i no tots els que obtinguin el títol exerciran. Cal fer alguna cosa amb la Universitat.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 30.07.1996, pag. 40. Contraportada
ELS SOUS DELS FUNCIONARIS
Els funcionaris públics tenen mala fama. La gent esta convençuda que obtenen la feina per recomanació o afinitat política, cosa que no es certa al menys en els sectors de l'ensenyament o la sanitat, entre altres, on l'accés és per oposicions. Els poders públics, però, no han fet res per corregir aquesta mala imatge
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 06.08.1996, pag. 36. Contraportada
FÀBRIQUES DE MOBLES AL MONTSIÀ
L'ajuntament d'Amposta ha establert un conveni per instal·lar a la ciutat una fabrica de mobles; a La Sènia estan preocupats pensant que potser es tracta de desplaçar la mateixa fàbrica que actualment hi ha a la vila. A les terres de l'Ebre, mancades de teixit industrial, qualsevol noticia d'una nova fàbrica, es saludada amb joia.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 13.08.1996, pag. 36. Contraportada
EL TESTIMONI DE LA VIDA
Els darrers temps els fonamentalistes islàmics algerians han assassinat religioses, monjos i darrerament el bisbe d'Orà. Mentre, a Palestina s'envolten d'explosius i moren matant molts de vianants innocents. Malgrat el rebuts que provoquen aquests fets, fa meditar com és possible que la vida sigui el major testimoni de la seva fe.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 20.08.1996, pag. 36. Contraportada
2.000 NÚMEROS D'UN SETMANARI
El setmanari tortosí “La Veu del Bajo Ebre” ha arribat ja als 2.000 números. Han passat gairebé quaranta anys des del 23 de juliol de 1957 en que naixia la publicació. La història del periodisme tortosí es llarga i fructífera malgrat les dificultats de fer periodisme a comarques, per tant aquesta efemèride es digna de celebrar.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 27.08.1996, pag. 36. Contraportada
IMMIGRACIÓ-ATUR-INSEGURETAT, UN FALÇ DEBAT
Catalunya ha estat sempre país d'immigrants, gairebé una quarta part procedeix de fora del territori en primera o segona generació. Quin sentit té ara que el governador de Girona (PP) responsabilitzi els immigrats il·legals de robatoris. És un falç debat que cal denunciar amb fermesa.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 03.09.1996, pag. 4. Opinió
LES FESTES MAJORS QUE VAN I VÉNEN
Les festes majors dels pobles se situen al llarg de tot l'any, des de Sant Antoni, Sant Blai i la Candelera, les més primerenques, fins a Sant Martí, Santa Andreu o Santa Llúcia com a més endarrerides, però la major part son dins del marc estiuenc i especialment a l'entorn de la Mare de Déu d'Agost.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 10.09.1996, pag. 4. Opinió
L'ONZE DE SETEMBRE DE 1976, SEMPRE A LA MEMÒRIA
La primavera del 1976 havia estat de molta tensió amb grans manifestacions unitàries. Tot aboca a la celebració de la “Diada”, la primera que fou autoritzada pel govern; va tenir lloc a Sant Boi de Llobregat i fou una veu amb els eslògans: Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 24.09.1996, pag. 4. Opinió
TORRES I BAGES: LA MITIFICACIÓ
El bisbe Torras i Bages fou un personatge excepcional i clau per al catalanisme polític, però (això no ho soler dir els seus apologistes), era tot el contrari d'un home conciliador; fou combatent a tot el que suposes liberalisme, federalisme, laïcisme o republicanisme que considerava derivacions de la maçoneria.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 01.10.1996, pag. 4. Opinió
ANDORRA, CATALÀ I EL SENYOR VIDAL
El president del govern d'Andorra va intervenir a l'Assemblea General de les Nacions Unides i parlà en català a Nova York. El mateix dia, el resident sortint del PP català, el senyor Alejo Vidal Quadras, pronunciava un discurs a Barcelona i ho feia en castellà; es considerà el gran incomprès comparant-se amb Galileo Galilei.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 08.10.1996, pag. 4. Opinió
SITGES: EL REGIDOR I ELS HOMOSEXUALS.
Alguns homosexuals exterioritzen públicament la seva condició, per a alguns veïns s'ha arribat massa lluny i volen acotar aquesta situació. El regidor de governació ha decidit fitxar-los el que ha provocat la reacció de molts que ho consideren un atac a la llibertat de les persones.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 15.10.1996, pag. 4. Opinió
ELS INGRESSOS DELS PERSONATGES IMPORTANTS
Espanya és històricament lloc de toreros, de folklòriques, cortesanes, artistes (de cinema o cabarert, s'entén) i de futbolistes que, del no-res, esdevenen els personatges més ben pagats, més conreats i més admirats. Mentre, els científics han d'anar-se'n als EUA o a Alemanya perquè algú ajudi econòmicament les seves investigacions.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 22.10.1996, pag. 4. Opinió
A PARTIR DEL 2000 CADA DIA SEREM MENYS
La taxa de natalitat espanyola és la més baixa d'Europa, mentre augmenta la immigració. Que hi hagi menys espanyols o menys catalans o menys tortosins d'origen podria perjudicar el manteniment de les essències, els sentiments i les passions d'una nació o d'un poble.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 29.10.1996, pag. 4. Opinió
EL PRESIDENT PUJOL I ELS IMPOSTOS
El govern de l'Estat ha cedit a l'autonomia basca la recaptació de determinats impostos i no ho ha fet amb la Generalitat. El president Pujol s'ha empipat molt; més pràctic ell, identifica el poder amb l'autoritat fiscal i tributària, talment com a l'edat mitjana passava amb els mandataris del senyor feudal de torn. Mana qui cobra.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 05.11.1996, pag. 4. Opinió
25 ANYS DE L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA
Fa 25 anys a l'església de Sant Agustí de Barcelona es va constituir l'Assemblea de Catalunya. Jo vaig tenir el privilegi de ser un dels assistentes i puc explicar fil per randa com va anar aquell dia històric. Els mesos següents, arreu del país es van crear assemblees locals o comarcals demanant la democràcia.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 11.11.1996, pag. 4. Opinió
CONVOCATÔRIES A FUNCIONARIS
Massa sovint les convocatòries a places especifiques de funcionaris a pobles d'arreu del país es fan a partir d'unes bases on s'estableixen com a mèrits preferents aquells que dibuixen el perfil del recomanat a qui es vol assignar la plaça. La major part dels ciutadans no s'esgarren els vestits i ho troben normal.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 19.11.1996, pag. 4. Opinió
TRANSVASAMENT A BARCELONA
Des de les terres de l'Ebre estant, cal tenir consciència que el tema de l'aigua és i serà periòdicament motiu de debat i confrontació políitica i social; especialment ara, quan els alcalde de Tortosa i Amposta, tots dos de CiU, s'han mostrat oberts a negociar el tema amb els que defensen l'obra.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 26.11.1996, pag. 4. Opinió
LA VERITABLE OLIVERA ÉS LA QUE DÓNA OLI
La importància que té l'oli d'oliva és molt gran i, malgrat que ja no és com als anys vint del nostre segle, continua condicionant en l'economia del sector agrari. El problema de fons es la incomprensió part dels poders públics i les pretensions de la Unió Europea, promogudes des de Itàlia, de modificar la normativa actual.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 03.12.1996, pag. 4. Opinió
L'ALTRE ARXIU QUE CAL RETORNAR
Des de la guerra civil hi ha a l'Arxiu Històric de Tarragona el fons de protocols notarials de Tortosa. Malgrat les reiterades peticions no han estat retornats. Els arxius catalans que hi ha a Salamanca ho són per dret de conquesta, els arxius tortosins que hi ha a Tarragona ho son per dret de “província” (etimològicament “per al vencedor”)
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 10.12.1996, pag. 4. Opinió
VIOLACIONS AFRICANES I CINISME EUROPEU
La UNICEF ha denunciat que Cascos Blaus han violat i prostituït infants a diversos llocs on feien funcions humanitàries; l'ONU diu que no disposa de jurisdicció per fer res. A Europa les associacions de defensa dels infants s'han escandalitzat perquè un fabricant de joguines ha tret a la venda un ninot amb una ferida a l'ull.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 17.12.1996, pag. 4. Opinió
MEMÔRIA DE LA GUERRA CIVIL A TORTOSA
Divendres passat el president del Parlament, Joan Raventos, para assistir a Tortosa a la presentació del llibre “Tortosa, front de guerra” del que es autor Josep Subirats Piñana. La justesa rau a recordar el passat perquè quedi constància però, per damunt de tot, perquè pugui servir de reflexió envers el futur.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 24.12.1996, pag. 4. Opinió
ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS A TORTOSA
El 1970-72, quan es va crear la Universitat Autònoma de Bellatera i la Politècnica de Barcelona, Tortosa va intentar recuperar la seva universitat (1645-1717) amb alguna delegació. No se'n va sortir. Mentre Tarragona iniciava un procés similar que ha acabat amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 31.12.1996, pag. 4. Opinió
LES INCOMPATIBILITATS DEL POLÍTICS
La gent del carrer té una especial sensibilitat per detectar situacions de privilegi i d'opulència. Els polítics d'aquest país formen part del sector privilegiat per al qual la crisi no acaba de fer-se palesa; per evitar caure en incompatibilitat han trobat la formula substituint l'augment de salari per augment de dietes.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 07.01.1997, pag. 4. Opinió
ANTIGA IUGOSLÀVIA, L'HORA DELS CANVIS
Els líders dels països resultats de Iugoslàvia: Servia, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina van fer del nacionalisme l'arma per a la guerra. Això s'ha aprofitat per criminalitzar el nacionalisme oblidant els casos de Txèquia i Eslovàquia, i els països bàltics on el nacionalisme ha estat instrument per al naixement de nous països en pau.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 14.01.1997, pag. 4. Opinió
LA IMPORTÀNCIA DE TENIR UN MAPA
Divendres passat el conseller de Política Territorial, Artur Mas, va presentar el mapa topogràfic de les terres de l'Ebre. Es la primera vegada que un organisme oficial edita un mapa conjunt de les quatre comarques. Per caminar plegats cal, primer, saber qui som i on estem situats.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 21.01.1997, pag. 4. Opinió
EL NUNCI, ELS BISBES I EL CATALÀ
El nunci del Papa a Espanya, l'hongarès Lajos Kada, ha assegurat que a Catalunya hi ha un problema de marginació dels fidels catòlics castellanoparlants i ha demanat als bisbes catalans que modifiquin l'actual situació. Els bisbes s'han afanyat a manifestar la seva disconformitat amb el nunci.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 28.01.1997, pag. 4. Opinió
VARGAS LLOSA O EL NACIONALISME DEMONÍAC
L'escriptor Mario Vargas Llosa va dir dijous a Barcelona que la ciutat havia perdut empenta cultural per culpa del nacionalisme alienant. Per si quedava algun dubte sobre la seva voluntat per satanitzar el nacionalisme va comparar la figura de Sabino Arana fundador del PNB, amb l'ideòleg del nazisme Alfred Rosenberg.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 04.02.1997, pag. 4. Opinió
ONADA DE ROBATORIS A LES BOTIGUES DE TORTOSA
La opinió general del carrer és que a l'Espanya democràtica de final del mil·lenni aquell axioma popular de “qui la fa la paga” solament funciona per a la gent normal i honesta que té la mala sort de cometre una errada. Noi funciona per als bergants i els delinqüents habituals siguin de camisa blanca o de barba per afaitar.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 11.02.1997, pag. 4. Opinió
TV3, CANAL 9. TORTOSA: CRUÏLLA O FRONTERA
A Tortosa es capten els dons canals televisius en català: TV3 i CANAL 9; el que Eliseu Climent voldria per a tots. Pobre Climent i els nacionalistes valencians. El PP els vol veure a tots a la presó. Els socialistes, quan manaven, els ignoraven (o els menyspreaven) i solament ara els donen un cert caliu perquè els convé.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 18.02.1997, pag. 2. Opinió
LA PADÀMIA, UN TEMA QUE JA ES ACTUALITAT
La Lliga Nord italiana ha fet un pas endavant i es fixa com a objectiu assolir la independència de les regions del nord per constituir-se en l'estat independent de Padàmia. A meitats del segle XIX ja fou el nord qui va promoure la unitat de la península en un mateix estat, però el resultat, al cap de cent anys, no és el que volien.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 25.02.1997, pag. 2. Opinió
TRENCAMENT DEL PACTE MUNICIPAL DE TORTOSA
La setmana passada es va anunciar que els regidors del PSC (2) abandonaven el govern municipal deixant en minoria als fins ara aliats de CiU (8) i els independents de centre dreta d'Unitat Tortosina (2). El mateix dia, el PSC de Tortosa, amb ERC i IC signaven un acord per anar junts a les properes eleccions.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 04.03.1997, pag. 2.Opinió
PUIGNERÓ: COSES QUE PASSEN A COMARQUES
Quan es vol posar en marxa una activitat productiva no es fila massa prim i els propis ajuntament sovint fan veure que no passa res. Per això si la justícia intervé i hi ha condemnes tot son intents per evitar que els responsables vaig a la presó. Així ha anat l'anomenat cas Puigneró.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 11.03.1997, pag. 2.Opinió
CURANDERISME O EL DRET A LA DIFERENCIA
El jutjat de Tortosa ha condemnat a un curandero de la zona a set mesos de presó. En una societat que presumeix de lliure tothom té dret fins i tot a deixar-se enganyar, però que ningú intenti imposar les seves idees o les seves creences als altres encara que sigui pacíficament.
-----------------------------------------------------------------------
Dimarts, 18.03.1997, pag. 2.Opinió
XAVIER GARCIA I LES TERRES DE L'EBRE
La gent d'aquí es mostra incapaç de plantejar els grans problemes globals i trobar-hi solucions. A calgut l'opinió d'un periodista llunya per entendre el neguit dels riberencs. El darrer llibre del periodista Xavier Garcia, “Catalunya també té sud”, és l'expressió més clara d'aquest coneixement.
-----------------------------------------------------------------------