El pensament polític al Renaixement

  Nicolau Maquiavel Erasme de Rotterdam Martí Luter Thomas More Cristòfol Despuig Marsilio Ficino Francesc Furió 
Bondat natural ésser humà NO   NO SÍ NO  SÍ NO
Pietat interior NO SÍ SÍ SÍ SÍ NO  
Separació Església-Estat SÍ SÍ  SÍ (però Esglésies nacionals) SÍ SÍ NO (Teocràcia Savonarola) SÍ
Supremacia Estat sobre Moral/Església SÍ/SÍ NO/¿ NO/SÍ NO/NO NO/SÍ NO (Teocràcia Savonarola) SÍ/SÍ
Pactisme/absolutisme ABS PACT ABS PACT PACT ABS ABS
Pragmatisme/idealisme PRAGM PRAGM PRAGM IDEAL PRAGM IDEAL PRAGM
Tolerància religiosa SÍ SÍ SÍ (¿) SÍ NO NO SÍ 
Crítica poder temporal església NO SÍ SÍ   SÍ NO SÍ
Sotmetiment eclesiàstics a poder civil SÍ SÍ SÍ NO SÍ NO SÍ
Lliure albir SÍ SÍ NO SÍ SÍ POC (predeterminació, prodigis, profecies) SÍ
Nacionalisme SÍ NO (¿) SÍ SÍ SÍ NO SÍ

Així, doncs, podem comprovar que erasmisme i maquivel·lisme no són completament antitètics, ni l'utopisme de Thomas More tampoc no és antitètic absolutament del maquivel·lisme ni és un pensament idèntic a l'erasmisme. Malgrat això, tots ells són teories polítiques representatives de l'humanisme del segle XVI.