Separació entre actes humans i divins

No ignoro que molts han cregut  i encara creuen que les coses del món són governades per la fortuna i per Déu, i que els homes, amb la prudència que els és pròpia, no poden modificar-les ni tan sols posar-hi remei. Per això es podria pensar que no cal cansar-se gaire per les coses, ans deixar-se governar per la sort. Esta opinió s'ha estès molt en el nostre temps per la gran varietat de coses que s'han vist i que es veuen cada dia, fora de tota conjectura humana. Jo mateix, pensant-hi alguna vegada, m'he inclinat en certa manera per esta opinió general. Tanmateix, com que no crec que s'hagi extingit el nostre lliure albir, jutjo que bé pot ser cert que la fortuna sigui l'àrbitre de la meitat de les nostres accions, però que ens en deixa governar la meitat, o gairebé, a nosaltres mateixos.

La fortuna manifesta la seua força on no hi ha virtut preparada per a resistir-s'hi.

Triomfa aquell [príncep] que acomoda la seua manera de captenir-se a les circumstàncies del temps; i, semblantment, fracassa aquell que amb el seu capteniment entra en desacord amb el temps. Així veiem com els homes actuen de manera diferent en les coses que els condueixen als objectius  que cadascú s'ha proposat, és a dir, la glòria i les riqueses.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XXV.