Inici | Qui som | Ilercavònia | Com arribar-hi | Contacte

Marcel·lí Domingo i Sanjuán

Tarragona, 26 d'abril de 1884 — Tolosa, Llenguadoc, 1939

Fou un polític i escriptor català. Estudià magisteri i el 1903 es traslladà a Tortosa, on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. Participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i presentà una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, de que aquesta fos transformada en assemblea constituent per tal de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l'exili i fou un dels inspiradors del pacte de Sant Sebastià i, després de l'alçament de Jaca, s'establí a Portugal, i després a França. En proclamar-se la Segona República Espanyola va tornar i fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional l'abril del 1931. També dirigí la delegació que amb Manuel Azaña i Lluís Nicolau d'Olwer convencè Francesc Macià de desconvocar la República Catalana a canvi de l'aprovació de l'estatut d'autonomia. Tot i que participà en l'acte de constitució d'ERC, va preferir la militància al Partit Republicà Radical Socialista. Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. Endemés de ministre d'educació, també ho fou d'agricultura, indústria i comerç. Va promoure la construcció de nombroses escoles i decretà l'educació conjunta d'ambdós sexes, alhora que intentà impulsar la reforma agrària. El 1933 fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana, que a Catalunya es va presentar com a Partit Republicà d'Esquerra. El 1936 el seu partit formà part de la coalició Front d'Esquerres i fou escollit diputat (a Tortosa hi tenia una de les seves places fortes electorals). Fou nomenat novament ministre d'educació, però l'esclat de la guerra civil espanyola va dificultar la seva tasca. Marcel·lí Domingo tingué una ploma àgil i incisiva com a periodista: col·laborà principalment a La Publicidad, que dirigí un cert temps, La Barricada, L'Opinió, El Poble Català, El Diluvio, El Pueblo de Tortosa, La Lucha, El Mercantil Valenciano, El Liberal, El Imxarcial,(España Nueva de Madrid i alguns periòdics americans. Mn|re els llibzes polític{ yue publicà es destaquen Temas, El burgo podrido (1924), En esta hora única, Viajando por América, La isla encadenada (1923), En la calle y en la cárcel (1921), On va Catalunya? (1927), Libertad y autoridad (1928), ¿Qué es España?, La política, Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929), ¿A dónde va España? (1930), ¿Qué espera el rey? (1930), La escuela en la República (1932), La experiencia del poder (1934), La Revolución de Octubre (1935). És autor també d'unes quantes obres teatrals (Vidas rectas, El pan de cada día, Los príncipes caídos, Juan Sin Tierra i Encadenados). Poc abans d'acabar la guerra va marxar com molts altres dirigents a França on va morir, al poc, a l'Hotel Terminus de Tolosa el 2 de març de 1939.