Inici Qui som Ilercavònia Com arribar-hi Contacte

Marcel·lí Domingo i Sanjuán

Tarragona, 26 d'abril de 1884 — Tolosa, Llenguadoc, 1939

Fou un polític i escriptor català. Estudià magisteri i el 1903 es traslladà a Tortosa, on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. Participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i presentà una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, de que aquesta fos transformada en assemblea constituent per tal de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l'exili i fou un dels inspiradors del pacte de Sant Sebastià i, després de l'alçament de Jaca, s'establí a Portugal, i després a França.

En proclamar-se la Segona República Espanyola va tornar i fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional l'abril del 1931. També dirigí la delegació que amb Manuel Azaña i Lluís Nicolau d'Olwer convencè Francesc Macià de desconvocar la República Catalana a canvi de l'aprovació de l'estatut d'autonomia. Tot i que participà en l'acte de constitució d'ERC, va preferir la militància al Partit Republicà Radical Socialista. Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. Endemés de ministre d'educació, també ho fou d'agricultura, indústria i comerç. Va promoure la construcció de nombroses escoles i decretà l'educació conjunta d'ambdós sexes, alhora que intentà impulsar la reforma agrària. El 1933 fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana, que a Catalunya es va presentar com a Partit Republicà d'Esquerra. El 1936 el seu partit formà part de la coalició Front d'Esquerres i fou escollit diputat (a Tortosa hi tenia una de les seves places fortes electorals). Fou nomenat novament ministre d'educació, però l'esclat de la guerra civil espanyola va dificultar la seva tasca.

Marcel·lí Domingo tingué una ploma àgil i incisiva com a periodista: col·laborà principalment a La Publicidad, que dirigí un cert temps, La Barricada, L'Opinió, El Poble Català, El Diluvio, El Pueblo de Tortosa, La Lucha, El Mercantil Valenciano, El Liberal, El Imxarcial,(España Nueva de Madrid i alguns periòdics americans. Mn|re els llibzes polític{ yue publicà es destaquen Temas, El burgo podrido (1924), En esta hora única, Viajando por América, La isla encadenada (1923), En la calle y en la cárcel (1921), On va Catalunya? (1927), Libertad y autoridad (1928), ¿Qué es España?, La política, Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929), ¿A dónde va España? (1930), ¿Qué espera el rey? (1930), La escuela en la República (1932), La experiencia del poder (1934), La Revolución de Octubre (1935). És autor també d'unes quantes obres teatrals (Vidas rectas, El pan de cada día, Los príncipes caídos, Juan Sin Tierra i Encadenados). Poc abans d'acabar la guerra va marxar com molts altres dirigents a França on va morir, al poc, a l'Hotel Terminus de Tolosa el 2 de març de 1939.

Pere Domingo Sanjuán

Tarragona, 26 de maig de 1896 — Barcelona, 1 d'agost de 1979

Fill del tinent de la Guàrdia Civil Pedro Domingo Villa de Granada i germà del polític Marcel·lí Domingo Sanjuán. Deixeble i col·laborador del biòleg Ramon Turró i Darder al Laboratori Municipal de Barcelona. Pedro Domingo va realitzar el batxillerat a Tarragona i Terol (1913). Es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1919). Doctorat en 1920, va ser professor adjunt d'Higiene a la Facultat de Medicina (1925) i agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va dirigir cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la Facultat. Va participar en la Lluita Antipalúdica que va dur a terme la Mancomunitat de Catalunya (1926). Fou cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i secretari de la Societat Catalana de Biologia, que va presidir de l’any 1930 al 1932. Domingo va col·laborar en el Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos. Va dictar diversos cursos a ‘Escuela Sanitaria Nacional’ de Madrid. Va ingressar en la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb el discurs ‘Els elements d'acció específica en la immunitat adquirida’ (1932). A la mateixa entitat va realitzar el discurs inaugural del curs ‘Las reacciones defensivas en la Tuberculosis’ (1968). En 1933 era professor agregat de Microbiologia i Parasitologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director del Laboratori Municipal d'Higiene (1935). President de la Junta de Protecció de la Infància. Afiliat a Acció Republicana Catalana.

L'any 1936, un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a Cuba on es va casar amb Gloria Jaime, filla d'una de les famílies més importants de la capital amb qui va tenir un fill, Pedro Domingo Jaime. Allà va treballar al Laboratori Nacional, com a professor i director. Més endavant va passar a l'Institut Finlay com a professor de Microbiologia. Va fundar l’Institut Nacional de BCG. A causa de la Revolució Cubana de 1959, es va exiliar als Estats Units d'Amèrica. Allà fou designat expert en tuberculosi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Juntament amb Luis Sayé va portar a terme una lluita antituberculosa per tot el continent sud-americà. Va retornar a Catalunya l'any 1962. Va ser el president de la Societat Catalana de Biologia (1967-1969). President de l'Institut d'Estudis Catalans (1970-1978) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1971 fins la seva mort.

La seva obra escrita és molt extensa, s'ha interessat en els problemes d'immunitat, vacunació amb BCG i malalties contagioses. Un dels seus últims llibres el va dedicar a la memòria de Ramón Turró: Turró, home de la ciència de la Mediterrània (Barcelona, 1970). Aquests documents han estat un llegat de Pedro Domingo Jaime, nascut a l'Habana, de pare català Pere Domingo Sanjuán, i mare cubana Gloria Jaime. A començament de la dècada dels 60 va viure quatre anys als Estats Units. Es va traslladar a Barcelona on va fixar la seva residència. Anys més tard coneixia a Leonor Tremols Congost (Cadaqués 1947 -) qui l'uneix per la seva afició per la gastronomia.

Comparteix:



Biblioteca Marcel·lí Domingo - C/ de la Mercè, 6 - 43500 Tortosa - Tlf 977 445 566 - bmd@tortosa.cat
Per una visualització correcta de la pàgina és recomana una resolució de 1024 x 768.

Biblioteques Públiques de Catalunya Bib Ajuntament de Tortosa Biblioteca Pública © Avís legal