La dona i la literatura

La realitat és que el paper de les dones era secundari al segle XVI i abans. Tot i això, tenim exemples de dones que van destacar en la literatura, com Isabel de Villena al segle XIV, o dones destacades, com les llatinistes Mencía de Mendoza, formada per Vives, o Àngela Mercader i Sabata, formada per Joan Àngel, al voltant de les quals es movia un ample cercle literari, això sense comptar que Mencía de Mendoza era la dona del marquès de Calàbriades de 1540, amb qui es va casar després d'enviudar este de Germana de Foix el 1535. Era filla del marquès de Cenete i néta del cardenal Mendoza. Va introduir un nou ambient humanista i espiritual, afí als postulats erasmistes i va acabar amb els grans fastos de Germana de Foix. Ara bé, tot i les expectatives, el seu mecenatge universitari acaba amb unes beques per a estudiants. No sabem qui devia ser dona Joana, l'equivalent d'Àngela Mercader Sabata de què parla als Col·loquis.