La teoria de les ficcions versemblants
Solervicens creu que l'obra cal llegir-la com una obra literària, ja que Despuig és un creador de ficcions versemblants: mitjançant una integració coherent en una trama de ficció, amb l'aventura ciutadana com a eix estructurador de tot el diàleg, els personatges relacionen allò que perceben com a realitat i la seua pròpia peripècia personal amb els temes de reflexió presents als Col·loquis:
Ö Qüestions politicolingüístiques als col·loquis I, II, IV i V:
Ø El paper de Catalunya dins d'Espanya.
Ø L'ús del català.
Ö Qüestions eclesiàstiques: col·loqui I.
Ø La política bèl·lica dels Estats Pontificis.
Ø El patrimoni de l'Església.
Ø Els conflictes entre jurisdiccions civil i eclesiàstica.
Ø La creença en miracles i relíquies.
Ö Qüestions socials entorn dels estaments socials: col·loquis I, III i IV (i V, amb una burla a Fàbio).
Ø Les relacions entre nobles i mercaders.
Ø L'oposició entre cavallers i ciutadans.
Ö Qüestions culturals a l'entorn de la civilització clàssica: col·loqui IV.
Ö Qüestions de geografia econòmica i història natural: col·loqui VI.
Ø Els recursos de les Terres de l'Ebre.
Ø Els projectes de futur de les Terres de l'Ebre.