La teoria de les ficcions versemblants

Solervicens creu que l'obra cal llegir-la com una obra literària, ja que Despuig és un creador de ficcions versemblants: mitjançant una integració coherent en una trama de ficció, amb l'aventura ciutadana com a eix estructurador de tot el diàleg, els personatges relacionen allò que perceben com a realitat i la seua pròpia peripècia personal amb els temes de reflexió presents als Col·loquis:

Ö    Qüestions politicolingüístiques als col·loquis I, II, IV i V:

Ø      El paper de Catalunya dins d'Espanya.

Ø      L'ús del català.

Ö    Qüestions eclesiàstiques: col·loqui I.

Ø      La política bèl·lica dels Estats Pontificis.

Ø      El patrimoni de l'Església.

Ø      Els conflictes entre jurisdiccions civil i eclesiàstica.

Ø      La creença en miracles i relíquies.

Ö    Qüestions socials entorn dels estaments socials: col·loquis I, III i IV (i V, amb una burla a Fàbio).

Ø      Les relacions entre nobles i mercaders.

Ø      L'oposició entre cavallers i ciutadans.

Ö    Qüestions culturals a l'entorn de la civilització clàssica: col·loqui IV.

Ö    Qüestions de geografia econòmica i història natural: col·loqui VI.

Ø      Els recursos de les Terres de l'Ebre.

Ø      Els projectes de futur de les Terres de l'Ebre.