La població de Tortosa al segle XVI

Despuig considera Tortosa la tercera població de Catalunya. En realitat, però, amb 4.900 habitants no era la tercera ciutat, sinó la cinquena, després de Barcelona (32.000 habitants), Perpinyà (8.700), Girona (6.600) i Lleida (5.500), però per davant de Tarragona (4.000), Valls (3.300), Vic (3.000) o Reus (2.700).

Pel que fa a la diòcesi, la demografia diocesana era molt baixa i en res no havia canviat de l’estat que tenia a l’edat mitjana per causa de les pestes i epidèmies de tota mena que minvaven amb molta freqüència la població. Podem dir, al respecte, que globalment, de l’any 1300 al 1717, al llarg de més de quatre-cents anys, la població del Bisbat de Tortosa romangué estancada, sense poder superar la cota demogràfica inicial. Més concretament, la demografia anà a la baixa del 1300 al 1497, amb una pèrdua del 55% dels efectius de població a causa de les malalties i de la guerra civil catalana; a l’alça, de 1497 al 1626, amb un guany del 110%; a la baixa, del 1626 al 1655, amb una pèrdua del 25%; i a l’alça, de 1655 a 1717, amb un guany de 42%. Gran davallada, doncs, en els segles XIV i XV; redreçament espectacular durant el segle XVI; i tendència a l’estancament durant el segle XVII. S’havien heretat, a més, unes condicions de vida individual i col·lectiva marcades per la guerra civil de Catalunya contra Joan II amb una incidència especial a la ciutat de Tortosa i a les terres de l’Ebre.