La transmissió dels clàssics

Roma, tanmateix, els arribava als humanistes tan malmesa en la literatura com en els monuments. Una de les imatges que [Lorenzo] Valla aplica a la restauració dels clàssics, deturpats en una mil·lenària transmissió manuscrita, apunta bé fins a quin extrem la crítica textual se li oferia com la clau no solament per a entendre, sinó també per a recuperar en la seua plenitud la civilització antiga: esmenar els llibres en forma satisfactòria equival a restituir “summos auctores quasi in patriam”, no merament en el sentit encara una mica provincià en què un Benvenuto Campesani celebrava la “resurrectio” de Catul a Verona a principis del Trescents (“Ad patriam venio longis a fiinbul exul...”), sinó en el de tornar-los al vast marc de la cultura que va ser seua i que Lorenzo vol fer pròpia. En una altra ocasió parangona la delicadesa de la tasca amb la d’un restaurador d’una pintura els “colores ac lineamenta” de la qual s’ha esborrat amb els anys i els atzars.

Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid: Alianza Editorial, 1997. Col·lecció “Alianza Universidad”, núm. 754. pàg. 38-39.