La restitució filològica de la Poètica d'Aristòtil

Durant l'Edat Mitjana, la Poètica havia circulat en una traducció llatina d'una versió àrab d'Averrois. El 1508 es va fer la impressió de l'original grec i, després, una traducció llatina literal, sense notes ni comentaris. 

El 1548 es va fer una interpretació passatge per passatge del text: es va analitzar l'estructura i la finalitat de l'obra, els conceptes i termes claus com al imitació, la faula, l'acció, la catarsi, els caràcters, la peripècia... Finalment es va veure que calia recórrer a d'altres passatges aristotèlics i a l'observació dels exemples que hi ha a l'obra. A partir d'aleshores, van proliferar els volums interpretatius, que van portar a la detecció d'incoherències, a observacions de crítica textual i a una interpretació precisa.

A partir de l'estudi passatge a passatge es van interferir les regles generals i els criteris estètics que regulaven la literatura clàssica que havien de orientar una altra vegada la literatura coetània. A més, estos paràmetres es podien aplicar al comentari d'obres concretes i a l'estudi del gènere de la comèdia, estudiat al llibre II de la Poètica, que s'havia perdut. S'aïllen, extreuen i interpreten les referències disperses a la comèdia, es transfereixen els conceptes i termes generals de la producció literària en general i de la tragèdia per analogia, i es recorre a la Retòrica, per veure què fa riure, com fer agradable un discurs... Finalment, es va completant el sistema aristotèlic per reconstrucció a altres gèneres com la lírica, el diàleg o la narrativa.

Edició trilingüe de la Poètica d'Aristòtil