Un llibre pràctic

Molts n'hi ha que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s'hauria de viure, que aquell que deixa allò que es fa per allò que s'hauria de fer, aprèn més aviat a forjar-se la seua ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XV.

De tot això naix una qüestió: si és millor ser estimat que temut, o al contrari.[...] és molt més segur ser temut que no amat.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XVII.

Hi ha dues maneres de combatre: l'una amb les lleis, i l'altra amb la força. La primera és pròpia de l'home, la segona de les bèsties; però, com que sovint no n'hi ha prou amb la primera, convé recórrer a la segona.

Un senyor prudent no pot ni ha de mantenir la paraula donada quan esta observança se li gira en contra o quan han desaparegut els motius que l'obligaren a fer prometences.

A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades mes amunt, però li és del tot necessari que sembli posseir-les.

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XVIII.