L'estat de Maquiavel

L'Estat maquiavel·lià ha de ser garant de la pau, però no per un consens (pactisme), sinó sota la mà d'un sol príncep (absolutisme); algú que no basi el seu poder en els principis morals de la justícia i la pau, sinó en els principis que li són propis, és a dir, les lleis i la força. Perquè Maquiavel pensava que l'home és dolent per naturalesa, i, per tant, el príncep s'ha de saber amotllar a la condició moral dels seus súbdits. El príncep ha de saber adaptar-se a les circumstàncies, i fins i tot ha d'adoptar la posició contrària quan convingui. La seua moral ha de ser una arma més dins el joc polític.

El príncep maquiavel·lià ha de ser astut per a utilitzar la religió i la moral en profit de la seua política, ja que només  importa el resultat de la seva acció, és a dir, la preservació de l'Estat, independentment dels mitjans. Esta lògica de la política ha evolucionat fins a l'actual concepte de raó d'Estat.

Àngels. B. Miró."El príncep, Niccolò Machiavelli: elogi del passat, crítica del present, projecte del futur". Barcelona. 2002. Web Digit-Hum 4.