L'estat de Maquiavel
L'Estat maquiavel·lià ha de ser garant de la pau, però no per un consens (pactisme),
sinó sota la mà d'un sol príncep (absolutisme); algú que no basi el seu poder en els
principis morals de la justícia i la pau, sinó en els principis que li són
propis, és a dir, les lleis i la força. Perquè Maquiavel pensava que l'home
és dolent per naturalesa, i, per tant, el príncep s'ha de saber amotllar a la
condició moral dels seus súbdits. El príncep ha de saber adaptar-se a les
circumstàncies, i fins i tot ha d'adoptar la posició contrària quan
convingui. La seua moral ha de ser una arma més dins el joc polític.
El príncep maquiavel·lià ha de ser astut per a utilitzar la religió i
la moral en profit de la seua política, ja que només importa el resultat
de la seva acció, és a dir, la preservació de l'Estat, independentment dels
mitjans. Esta lògica de la política ha evolucionat fins a l'actual
concepte de raó d'Estat.
Àngels. B. Miró."El príncep, Niccolò Machiavelli: elogi del passat, crítica del present, projecte del futur". Barcelona. 2002. Web Digit-Hum 4.