Condeixeble de Miró
i contemporani de Fídies, va rebre l'ensenyament d'Agelades. Va ser
alhora que escultor -sobretot bronzista-, un gran teòric: va fixar la
proporció, el ritme i la simetria del cos humà en un cànon
que es
relaciona amb el Dorífor (el portador de la llança).
El Dorífor encara manté algun regust de arcaisme: està tallat amb rudesa, els pectorals són plans i las línies de la cintura i dels malucs estan mot marcades. Introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama. És l'encarnació més pura del prototip del cos viril perfecte, d'elegància austera, sense formes hercúlies ni amaneraments. Assossegat, avança segur d'ell mateix. L'alternança de membres tensos i relaxats combinada amb un tors emmotllable s'anomena contrapposto. És un recurs que emprat sovint en la història de l'art, perquè dóna vitalitat. La inclinació cap a la dreta del cap del Dorífor dóna el toc final a l'estàtua; descriu una suau corba en forma de "S" invertida, sistema molt apreciat al període gòtic i emprat per a conferir harmonia a les estàtues de la Verge. Esta inclinació millora el perfil de l'estàtua (...) Ambdós costats de l'estàtua presenten qualitats molt distintes, però cada un per separat és harmoniós i bell. |
Policlet: El
Dorífor . Còpia romana de marbre. Cap a 450-440 aC. Altura: 199 cm.. Museu Nacional de Nàpols |
Malgrat que no s'ha conclòs res sobre les proporcions del cànon, sembla ser que la unitat de mesura era el dit. El cap és la setena part del cos; el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i la distància del nas a la barbeta; el peu es tres vegades la palma de la mà; del peu al genoll hi ha dos pams, del genoll al centre de l'abdomen, quatre pams; l'arc toràcic i el plec de l'engonal són arcs d'un mateix cercle. La bellesa es tradueix en harmonia i proporció. |