El Dorífor encara manté algun regust de arcaisme: està tallat amb rudesa, els pectorals són plans i las línies de la cintura i dels malucs estan mot marcades. Introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama. És l'encarnació més pura del prototip del cos viril perfecte, d'elegància austera, sense formes hercúlies ni amaneraments. Assossegat, avança segur d'ell mateix.  L'alternança de membres tensos i relaxats combinada amb un tors emmotllable s'anomena contrapposto. És un recurs que emprat sovint en la història de l'art, perquè dóna vitalitat.

La inclinació cap a la dreta del cap del Dorífor dóna el toc final a l'estàtua; descriu una suau corba en forma de "S" invertida, sistema molt apreciat al període gòtic i emprat per a conferir harmonia a les estàtues de la Verge. Esta inclinació millora el perfil de l'estàtua (...) Ambdós costats de l'estàtua presenten qualitats molt distintes, però cada un per separat és harmoniós i bell.