És l'artista elegant i sensual, de la bellesa sensitiva, de l'oci plaent, de la mirada perduda en el somni, del somrís vague. És l'escultor de la gràcia juvenil: rostres il·luminats per un lleu somrís idealitzat, gràcil silueta -lleugerament corbada- dels cossos (la corba praxitèlica). Les seues formes mòrbides i blanes contrasten amb el sobri modelat de Fídies. El característic sfumatto contribueix a l'expressió vaga i somniadora.

Va saber donar a les seues obres un ritme contingut i delicat, i evitar les línies dures: formes arredonides, postura indolent, sensual abandonament, optimisme, malenconia..., el seu art posseeix tanta força de sentiment que impregna les obres de nostàlgia i de quietud contemplativa.

Introdueix, doncs, un dinamisme que les estàtues de Policlet no tenien. "Canvia la disposició de la figura, que ara es recolza intensament en una de las cames, i col·loca el braç sobre un objecte a la seua esquerra. Simultàniament introdueix un moviment de darrere cap al davant, amb un lleuger joc de les cames i una lleu inclinació del tronc, de manera que tota la figura sembla recolzar-se en un quasi imperceptible balanceig que elimina qualsevol risc de rigidesa o excessiu aplom. Esta disposició corporal té sempre uns motius clars, no és capriciosa: mirar alguna cosa o algú -el llegardaix que corre pel tronc, el nen Dionís que reposa sobre el braç...-, de tal manera que l'acció de la figura es tanca en un esquema narratiu autosuficient, com si res res tingués a veure amb l'espectador.

La concepció escultòrica ha canviat substancialment. La presència ha deixat de ser el tot i l'escultor se serveix d'una petita anècdota que reclama la nostra atenció. I malgrat que la figura no respongui a cap realitat empírica -en las figures de Praxíteles tampoc trobem res semblant a allò que quotidianament percebem o podem percebre-, sí que es possible rastrejar-ne el record. La tendresa i la intimidat de la seua obra representen un allunyament de la idealització del classicisme cap a un art més preocupat per l'emoció humana. Amb Praxíteles es va revitalitzar la producció d'obres en marbre, material eclipsat pel bronze durant un temps.

Praxíteles: Hermes
Segona meitat del segle IV aC. Altura: 2,13 m. Marbre
Museu d'Olímpia