Adrià d'Utrecht
Adrià de Florència, conegut com Adrià d'Utrecht, fou bisbe de Tortosa entre 1516 i 1523. Degà de la Universitat de Lovaina, preceptor de Carles V, s'encarregà de gestionar-li la successió de Ferran el Catòlic i li aconseguí el nomenament de rei de la Corona d'Aragó i de Castella el mateix any del seu nomenament com a bisbe de Tortosa. Nomenat Cardenal el 1517, inquisidor general per a la Corona d'Aragó (1517-1522) i de Castella (1518-1522), començà a actuar contra els moviments luterans a casa nostra. Fou designat pel monarca per rebre el jurament de fidelitat dels agermanats valencians i com a regent de Castella hagué de fer front a les revoltes de les Comunitats. Mentrestant, la Diòcesi estava privada de l'acció pastoral del seu bisbe, que només hi sojornà un mes, el temps just per celebrar a la Catedral la festa del Corpus el 6 de juny de 1522. Aquest any fou elegit Papa i per por a la pesta abandonà precipitadament la Diòcesi i el Principat camí de Roma. Conservà el títol de bisbe de Tortosa fins a la seua mort. Atorgà als seus successors en la Seu de Tortosa el privilegi de poder usar el solideu porpra com els cardenals. El seu pontificat va ser molt curt, ja que va morir a Roma el 1524.