Els límits del diàleg

A l’hora de caracteritzar formalment el gènere, cal delimitar-ne formalment els marges.

Ö    Es diferencia dels gèneres ideològics (el tractat i l’assaig) perquè:

Ø      Els portadors d’idees són els personatges que, a més, tenen una peripècia personal.

Ø      L’estil, els registres lingüístics són diferents i, a més, hi ha els processos argumentals.

Ö    Es diferencia del teatre, com a gènere dialogat que és perquè:

Ø      Per la disposició formal, el teatre és un gènere dramàtic, mentre que el diàleg és un gènere narratiu; tot s’expressa a través del diàleg, no hi ha escenografia, ni gest, ni acotacions, ni entonació, ni presència d’espectadors. El text ha de ser prou ric per a crear els matisos, l’espai i el temps per ell mateix.

Ø      El contingut: en un diàleg es pot investigar l’exposició doctrinal de l’escriptor, mentre que al teatre renaixentista no.

Ö    Com a gènere narratiu, es diferencia de la novel·la perquè:

Ø      El diàleg és merament escènic, mostra les accions en lloc d’explicar-les.

Ø      No té cabuda l’estil indirecte.

A partir de Josep Solervicens. “El renaixement del diàleg: vers una caracterització del gènere”, dins de Josep Solervicens. El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Edicions de l’Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 9-34.