Caracterització ideològica
A diferència de la caracterització formal, en este cas sí que denoten la manera de pensar. Hi ha dues menes de diàlegs des del punt de vista ideològic:
Ø Diàlegs doxogràfics: la controvèrsia elegant entre dos interlocutors condueix a una resultant més complexa que el pensament de cap dels personatges, ja que l'autor expressa el seu pensament de manera repartida entre tots interlocutors, expressa matisos, dubtes i les pròpies contradiccions internes. En certa manera, són trets compartits amb la prosa assagística, però amb la característica que això s'insereix dins d'un marc conversacional entre personatges amb una trama de ficció escrita en un estil col·loquial.
Ø Diàlegs dogmàtics: fan servir el mateix motlle formal, però no participen en l'obertura intel·lectual dels anteriors. Només intenten convèncer o alliçonar l'interlocutor, d'una manera amena, tot i que de vegades no tant. Amb certa freqüència solen estar contaminats de discurs, on un dels interlocutors fa un discurs, mentre l'altre només es limita a escoltar i fer petites intervencions, habitualment només per corroborar les ensenyances del mestre, o per donar la sensació que és una conversa (com quan es parla per telèfon, que un dels interlocutors fa petites intervencions per mantenir la conversa i seguir tenint "obert" el canal)