Caracterització formal
El diàleg sempre és com el teatre, que defuig l'estil indirecte. És una manera d'escriure, no una manera de pensar i, per tant, permet fer-lo de dues maneres diferents:
Ø Sense verbs introductoris: més efectiu, perquè cansa menys els lectors i desplaça l'atenció cap a les afirmacions dels interlocutors.
Ø Amb verbs introductoris: té les mateixes característiques formals essencials del gènere.
A partir de Josep
Solervicens. "El renaixement del diàleg:
vers una caracterització del gènere", dins de Josep Solervicens El diàleg renaixentista:
Joan
Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí.
Barcelona: Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 9-34.
Hi ha una altra manera de caracteritzar-lo, per la possibilitat de representació, com fa Torquato Tasso a Dell'arte del dialogo.