Caracterització formal

      El diàleg sempre és com el teatre, que defuig l'estil indirecte. És una manera d'escriure, no una manera de pensar i, per tant, permet fer-lo de dues  maneres diferents:

Ø      Sense verbs introductoris: més efectiu, perquè cansa menys els lectors i desplaça l'atenció cap a les afirmacions dels interlocutors.

Ø      Amb verbs introductoris: té les mateixes característiques formals essencials del gènere.

A partir de Josep Solervicens. "El renaixement del diàleg: vers una caracterització del gènere", dins de Josep Solervicens El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 9-34.  

Hi ha una altra manera de caracteritzar-lo, per la possibilitat de representació, com fa Torquato Tasso a Dell'arte del dialogo.