Caracterització formal per la possibilitat de representació

Tasso fa un citació de Lodovico Castelvetro, traductor i comentarista d'Aristòtil, que distingia tres menes de diàlegs segons la manera de representar-los:

1- Mimètic o teatral: espècie representativa que pot muntar-se en un escenari, per tal que siguin representats uns personatges per unes persones de manera dramàtica com es fa en la comèdia o en la tragèdia.

2- Diegètic o històric: espècie narrativa o històrica que no es pot representar en una escena, ja que el narrador conserva la seua personalitat i narra de manera històrica us fets.

3- Mixt: mescla de la primera i de la segona maneres, conservant l'autor la seua personalitat i narrant-ho com una història, però pot introduir-hi passatges dramàtics.

Traducció lliure de Torcuato Tasso. Dell'arte del dialogo. (Guido Baldassarri, editor), Nàpols: Liguore editore, 1998, pàg. 39-40.

Així, doncs, el diàleg renaixentista -si menys no, els Col·loquis de Despuig- serien una mena de gènere mixt, encara que no s'hi adapti totalment, ja que si bé no són un text per a ser representat, pot ser separat en escenes, moltes d'elles representables, escenificables. Al mateix, però, és clarament un gènere narratiu.