Cristòfol Despuig, l'home inquiet i polèmic
Va
ser especialment crític amb el bisbe Ferran
de Lloaces (1553-1560), amb qui es va enfrontar personalment el setembre de
1554. Durant els anys seixanta s'acaba la intervenció de Despuig al govern de
la ciutat: per ordre el governador, quedava suspès del dret de prendre part en
els afers la ciutat si era extret de les diverses bosses on figurava insaculat
i, de fet, el 1566, 1568 i 1569 va sortir el rodolí de Cristòfor Despuig per
formar part del Consell General, i en les tres ocasions fou desestimat per "ésser
suspès pel governador". El 1561 comença una causa a l'Audiència
per evocació perquè la ciutat, en fermança de Genís Vilanova (?). El 1563 va
sofrir un atemptat a pedrades (a pedrenyalades) mentre anava pel carrer
acompanyat per Pere Cerdà i Pau Terçà, i això va obligar a mobilitzar el
sometent.
En
estar apartat del govern municipal, va deixar Tortosa: el 1566 era a València,
des d'on va atorgar poders notarials a la seua dona; roman uns anys al regne
de València i el 1569 residia a Traiguera, exiliat, segons Josep Solervicens.
El 1571 el rei Felip II li va fer una gràcia, el contingut de la qual
desconeixem, però que va ser important per a ell, perquè va nomenar quatre
procuradors perquè l'acceptessin en nom seu. Per anar acabant les dades biogràfiques,
Salvador Rovira diu que no sembla que, com pensa Eulàlia Duran, Despuig fos un
personatge solitari, sinó que més bé era estava apartat del poder contra la
seua voluntat.