Senescal
Antigament, majordom d'un gran senyor medieval. A
Catalunya, a l'alta Edat Mitjana, alhora cap de govern i primer funcionari
palatí.
La dignitat de senescal era al segle XII la major i la més
preeminent que el sobirà atorgava als pròcers que, per les seues altes dots de
comandament, nissaga, valor i virtuts cíviques, podien suportar
airosament el pes i la responsabilitat del comandament militar en temps
de guerra i el poder executiu dels reials manaments en temps de pau, de tal
manera que el càrrec equivalia al de generalíssim de les forces de mar i
terra. A més, el gran senescal duia l'espasa reial a les comitives solemnes a
què concorria el monarca i ocupava un lloc distingit al seu costat
[Enciclopèdia Espasa-Calpe]