Elaboració
ideològica i ús de la literatura en el llibre de Muntaner.
Ramon
Muntaner a la Crònica utilitza la literatura per a bastir
ideològicament el seu discurs d’una manera molt eficaç: en primer lloc,
perquè transforma tots els personatges de la seua causa en herois, fins i tot
els almogàvers, que passen de ser una host anònima a ser un col·lectivitat
amb actuació personalitzada; també es transforma en un heroi ell mateix. En
segon lloc, perquè fa una narració històrica farcida de detalls personals i
emotius. Però el punt més important de l’ús literari i més efectiu és el
que porta la càrrega ideològica que, amb l’ajut dels punts anteriors,
aconsegueix presentar el Casal de Barcelona i els territoris governats com una
unitat dinàstica i territorial que proporciona una identitat col·lectiva als súbdits,
cosa que aconsegueix fer creure als historiadors i converteix una cosa
absolutament falsa en certa històricament. Genera una visió ampla, generosa i
unitària del casal de Barcelona i els territoris que governa sota la tutela del
rei d’Aragó, projectada cap a un futur disposat per la Providència de totes
les terres governades per catalans, incloent-hi les conquerides per la Companyia
Catalana d’Orient. És a dir, que crea una nova realitat que esdevé
tan real com la veritable real, i això és literatura en el seu màxim
grau.
Ho
podem veure en els següents passatges:
- En
l’engendrament de Jaume I, mitjançant la recreació literària dels fets
assegura la legitimitat de Jaume I i converteix el personatge en una persona
extraordinària escollida per la Providència.
-
En
els episodis de la campanya de Grècia i Bizanci, utilitza els recursos de
l’èpica i transforma Roger de Flor en un heroi, model de generositat i
lleialtat fixat per la literatura en la tradició trobadoresca. És un home
d’acció que preveu el futur, té seny i poder. Però per portar millor
literàriament el relat a Grècia viu la traïció, que pot personalitzar en
Miquel Paleòleg, antagonista de Roger de Flor i antiheroi per excel·lència,
les armes del qual són la traïció i la falsedat. En morir Roger de Flor
assassinat, es queda sense personatge, però llavors transforma els almogàvers,
host brutal, violenta i incontrolable –però al servei de la causa- en un
personatge col·lectiu i transforma la venjança
catalana en un vot cavalleresc, quan en realitat era una razzia brutal i
ferotge.
- En
l’episodi de la defensa de
Gal·lípoli, ell mateix esdevé un heroi que
aconsegueix la victòria amb el coratge propi i dels almogàvers –i les
dones- que hi havia a la guarnició, l’enginy i els coneixements bèl·lics
i de l’adversari.
-
Respecte al trasllat del nadó de Messina a Perpinyà, és
literari sobretot perquè, a més de farcir-lo de petits detalls emotius,
amaga l’elaboració ideològica de presentar una dinastia i uns territoris
units i projectats cap a un futur, com un sol país.
