La gramàtica, essencial | |
![]() |
Segons Brocar, la gramàtica -dipòsit de les tres
llengües de l'Església: hebrea, grega i llatina-, la "res litteraria",
és tan
essencial per als que estudien les coses divines com per als ocupats en les arts
liberals, "libero homino dignae". Si ella perterís, perteririen tots
els sabers que milloren la nostra vida i s'apagaria l'esplendor de les
lletres sagrades que ens instrueixen en la religió. Sense la gramàtica, per
exemple, és impossible entendre la Bíblia, plena d'al·lusions i noms la
comprensió del quals exigeix una experiència diversa i la lectura universal
dels clàssics. Sense la gramàtica, resulten igualment inintel·ligibles
les ciències que condueixen a l'acció i les que desemboquen en la
contemplació. Brocar presentar un impressionant repertori de casos en els quals
la ignorància de la gramàtica ha estat font d'error per a metges,
jurisconsults, teòlegs, incapaços d'interpretar correctament Celso, el
Digest o les Escriptures. Cap disciplina "humanae vitae commodior", cap és
més apropiada per a l'home que la gramàtica. [...] Per a aconseguir la
victòria, també aquí, el precepte de Brocar no ofereix dubtes: partint de la
gramàtica, cal vincular "sapientia" i "eloquentia"; llegir poetes,
historiadors i dramaturgs; cultivar, en suma, el "sermo latinus", via a
totes les arts i totes les ciències.
Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid: Alianza Editorial, 1997. Col·lecció "Alianza Universidad", núm. 754, pàg. 164-165. |
La Gramàtica d'Antonio de Nebrija (Gramatica nebrissensis), primera gramàtica del castellà. |