Platonisme de Marsilio Ficino

Maquiavel va néixer l'any 1469, el mateix en què va ascendir al poder Lorenzo de Mèdici, amb qui va renéixer el platonisme ficià, que era una branca hermetitzant, màgica i astrològica, amb una clara orientació cosmològica.

Les classes il·lustrades van acollir la redescoberta filosofia amb entusiasme, però el seu apogeu va estar vinculat amb els corrents profètico-apocalíptico-mil·lenaristes de base popular. Totes dues filosofies, la culta i la popular, es van fusionar, ja que preconitzaven la depuració de l'Església i del gènere humà, i es va iniciar així un període de pau i concòrdia universals que culminà amb la renovació universal d'arrel platònica.

La il·lusió de la renovació va donar esperances a les classes populars, que van redoblar les seves exigències. Les classes altes, tot esperant assolir les quotes de poder que creien que es mereixien, també reclamaven el canvi, atiades per Savonarola i els seus piagnoni ('ploraneres').

Tanmateix, les conclusions de les classes aviat van ser divergents. Mentre que el baix poble, a causa de les influències astrològiques, va començar a tenir visions catastrofistes, les classes acomodades eren molt optimistes, empeses per un Savonarola cada vegada més pletòric i segur, convençut que Déu és l'origen de la revolució.

En efecte, Savonarola no dubta a utilitzar les teories d'Aristòtil per a explicar les seves idees: la substància aristotèlica -en Savonarola, la societat- sap que ha arribat l'entelèquia, moment del canvi polític, perquè el motor universal -en Savonarola, Déu- hi ha penetrat

• Prodigis: Savonarola interpreta, i fa creure com a tal, la caiguda d'un llamp sobre la cúpula de Santa Maria dei Fiore.
• Profecies: transmeses per Déu, a través del mateix Savonarola, en dues fases:
  • Successió de guerres, calamitats i pestes, que Déu envia sobre la seva Església com a càstig per la corrupció i que només s'aturaran amb purgacions i penitències.
  • Exigència de la conversió dels infidels per a recuperar la pau i la unitat sota una sola Església. Amb això es tornaria a la puresa original i, a més, Florència es convertiria en la "Nova Jerusalem".

Encara que Savonarola mor el 1498, les seves idees persisteixen fins al 1530.

Àngels. B. Miró."El príncep, Niccolò Machiavelli: elogi del passat, crítica del present, projecte del futur". Barcelona. 2002. Web Digit-Hum 4.