El cànon en arquitectura
El gir decisiu en arquitectura el va donar Brunelleschi, que entre 1420 i 1436 va erigir a Florència la cúpula de Santa Maria del Fiore, tot i que abans ja havia establert, amb la sagristia vella de Sant Llorenç, també a Florència, el prototip de de l'església de planta quadrada. L'església  de Santa Maria delli Carceri, a Prato, de planta de creu grega, de Giuliano de Sangallo (1485-1492) va introduir la modalitat del revestiment en marbre policrom, que després es va generalitzar. Amb Leon Battista Alberti (1404-1472), els temes principals de l'antiguitat, com les columnes, les pilastres acanalades, els frontispicis o els sòcols van ser  adoptats definitivament.

Al segle XVI el Renaixement italià es va difondre sota el patrocini de pontífexs i mecenes: Roma va acollir els artistes i es va veure transformada per ells. El Tempietto de San Pietro in Montorio, construït el 1505 per Bramante, és una imitació del temple redó antic, la influència del qual va ser considerable en arquitectura. Bramante va inventar el tram rítmic que associava classicisme i manierisme, amb la qual cosa anunciava ja el barroc.

De Diccionario Universal del Arte. Barcelona: Ed Argos-Vergara, 1979.

Bramante: Tempietto de San Pietro in Montorio. Roma, 1502