Portugal, Catalunya, Castella i Espanya
Segons Víctor Martínez Gil, a diferència de Castella, Catalunya i Portugal han entès tradicionalment la Península com un àmbit cultural i polític dins del qual conviuen corones, regnes, nacions i cultures diferents. Durant el segle XVI esclatarà el conflicte entre la concepció unitarista de la Península, que enfonsava les seves arrels en la suposada legitimitat visigòtica del regne lleonès heretada per Castella, i la concepció pluralista. Així, Cristòfor Despuig va establir a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa l'existència de tres grans nacions o pàtries lingüístiques peninsulars: la castellana, la catalana (i per tant valenciana i mallorquina) i la portuguesa. Despuig no volia destruir pas la idea cultural o moral d'Espanya, sinó que la reclamava plural. És el mateix que voldrà dir Camões quan defensi que cal parlar de portuguesos i castellans, i no pas de portuguesos i espanyols. Despuig, que atorgava a Navarra un paper testimonial, comparava de manera molt interessant les tres grans zones peninsulars: la nació castellana, «arrimada i enfosquida», «casi mai ha sabut eixir de los térmens, no dic per a dominar mas per a gosar guerrejar regnes estranys, com se mostra que ha fet la de la Corona de Aragó i la de Portugal», la primera pel mediterrani i la segona per «la mar Océano». Vet aquí l'anticipació d'una imatge geopolítica present a la cultura catalana fins pràcticament avui dia: Catalunya i Portugal com a grans pobles marítims peninsulars que s'oposen a l'hegemonia castellana.
Segons Eulàlia Duran, Despuig empra el terme Espanya en el sentit humanista de la paraula Hispania, equivalent a Península Ibèrica, constituïda per tres nacions, la castellana, la de la Corona d'Aragó i la portuguesa. Amb tot, és l'única vegada que considera la Corona d'Aragó com a nació, ja que el criteri que segueix és el lingüístic. D'altra banda, la pertinença del regne d'Aragó -i per tant del principat de Catalunya- a Espanya, és inqüestionable per a Despuig, però amb una concepció pluralista, entenent per Espanya com un conjunt de regnes. El problema rau en la confusió interessada que es fa entre Espanya i Castella, especialment entre els historiadors castellans, que neguen les gestes i la història dels regnes de la Corona d'Aragó per tal d'apropiar-se de la legitimitat històrica i del domini en el nou regne que s'estava formant -o que, de fet, ja s'havia format-, que, entre altres coses, també havia canviat els sistema polític pactista de la Corona d'Aragó per l'absolutista de l'època moderna, però més tradicional en la Corona de Castella.
Eulàlia Duran. Pròleg a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.